Només en la fosca brillen les estrelles

Màrius Sampere al Bar Horiginal de Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec.

Màrius Sampere al Bar Horiginal de Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec.

Hi ha dies que el catàleg d’una editorial s’encarna i es fa viu i es pronuncia, es llegeix, es recita o es tradueix a si mateix. Hi ha dies en què el catàleg d’una editorial demostra que des de les Illes es poden tocar les estrelles. És clar que per fer-ho és precís que faci fosca.  L’editorial que es va encarnar la setmana passada a l’Horiginal és Lleonard Muntaner, que va aplegar un nombrós exèrcit dels seus autors poètics per brufar els vint anys del segell que s’ha convertit en una editorial generalista sense descuidar l’assaig i la poesia, incorporada el 2009 amb la col·lecció La Fosca.

Màrius Sampere. © Fotografia de Carles Domènec.

Màrius Sampere. © Fotografia de Carles Domènec.

La festa a l’Horiginal la varen organitzar els búfals Jaume Pons Alorda i Anna Gual, aquesta darrera autora de la col·lecció amb L’ésser solar.  Una col·lecció que aplega el bo i millor de la poesia en llengua catalana, perquè ja se sap que en aquests temps de vells debats entre perifèries i centralitats es pot afirmar que hi ha dos tipus de sistemes literaris: el planetari i l’altre. I en aquest immens món conformat per la resta de l’univers La Fosca ocupa alts setials en els llocs d’honor del fet poètic nostrat.

Jaume C. Pons Alorda. © Fotografia de Carles Domènec.

Jaume C. Pons Alorda. © Fotografia de Carles Domènec.

Anna Gual. © Fotografia de Carles Domènec.

Anna Gual. © Fotografia de Carles Domènec.

I és que el dimecres dia 19, com si s’haguessin ajuntat per celebrar el foc purificador de les falles o la festivitat que el Tall Britànic dedica a la paternitat, una gernació de poetes i amants de la poesia es varen citar al seu temple barceloní per excel·lència per exaltar la comunió dels sants, que diria Bartomeu Fiol, que va ser present a l’acte en la veu prestada per Sam Abrams. I així, antics com el gran Màrius Sampere, convisqueren amb els consagrats com Lluís Calvo -qui sap si, avui per avui, el millor poeta en llengua catalana de la seva generació- i novells com Blanca Llum Vidal o com Antònia Vicens (sí, ho heu llegit bé, com qui diu una debutant en el gènere tot i que va declamar de memòria aixecant una de les grans ovacions de la nit). I així molts i molts autors o lectors, que varen demostrar que al mig de la fosca sempre hi brillen les paraules.

Sam Abrams © Fotografia de Carles Domènec.

Sam Abrams © Fotografia de Carles Domènec.

Vint anys que haurem de valorar sobretot pels llibres feliços que ens han deixat. I pels que vindran en els propers vint anys.

Antònia Vicens © Fotografia de Carles Domènec.

Antònia Vicens © Fotografia de Carles Domènec.

SEBASTIÀ BENNASAR I CARLES DOMÈNEC



Categories:Reportatges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: