La barca d’Isis, de Joan Oller, es va publicar per primer cop el 1933

El 1933 Joan Oller, fill de Narcís Oller, va donar a impremta una novel·la titulada La barca d’Isis, que passa per ser la primera novel·la espiritista catalana. Com a mínim això és el que asseguren des d’una llampant franja groga (que serveix per donar un toc brasiler al volum) els editors de Males Herbes, l’editorial que acaba de recuperar aquest text, amb pròleg de Sebastià Roig. El mèrit és doble per a Ricard Planas i Ramon Mas, que fa un any i mig varen començar una aventura que ha servit per servir-nos en portades verdes alguns dels títols més suggeridors i inquietants dels darrers temps (encara que alguns siguin recuperacions com aquesta).

Com arriben els dos editors a aquest text d’Oller? En primer lloc sent consumidors habituals d’aquest tipus de literatura “des de fa molts d’anys” i gràcies al Sebastià Roig. “Des de que vam fer l’editorial teníem molt clar que volíem recuperar com a mínim cada any una obra d’aquest tipus, de la literatura popular que es feia abans de la guerra civil i especialment durant els anys vint. És cert que hi havia el noucentisme, però també la cultura popular”.

Aquesta dèria els empeny a llegir molts llibres i a trescar moltes llibreries de vell a la recerca d’originals per publicar “i el que passa és que molts estan molt bé per ser llegits però no per ser reeditats, però sempre trobam alguna joia, i aquesta és una d’elles. Nosaltres volem descobrir aquests autors soterrats i que no apareixen a cap de les històries de la nostra literatura”.

I així les coses, aquests dos lectors de gènere aconsegueixen reeditar un llibre que ens presenta una Barcelona molt desconeguda. Els editors asseguren a la contraportada del llibre que “La barca d’Isis és un llibre de culte. Publicat per primera vegada l’any 1933, podria ser considerat una novel·la psicològica a la manera de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra tanmateix, és la seva peculiaritat temàtica el que la converteix en una obra única, venerada pels pocs que havien tingut sort de llegir-la. El que s’hi retrata és una fal·lera per l’ocultisme i la filosofia esotèrica molt estesa entre les classes altes barcelonines de principis del segle XX, i sobre la qual s’ha escrit ben boc”.

Així doncs, Joan Oller reapareix de l’oblit gràcies a Males Herbes i a la feina feta (entre d’altres picar de nou tot el text) per mostrar-nos “una Barcelona que no ha descrit ningú des de la ficció”. Una nova aposta de Males Herbes per sortir del realisme que a partir dels anys seixanta es va imposar a la literatura catalana i que durant molt temps va bandejar, per exemple, autors imprescindibles com Joan Perucho o fins i tot Pere Calders. “Nosaltres volem traçar una línia que demostri que hi ha una tradició i els seus referents”. Tot un repte per als nois de les cobertes verdes.

 SEBASTIÀ BENNASAR