Novel·la negra en català al País Valencià: una eina de comprensió territorial

Salamanca © Fotografia de Carles Domènec

Salamanca © Fotografia de Carles Domènec

Josep Lluís Roig traça les claus per entendre la revifalla del gènere al congrés de Salamanca 

S.BENNASAR. Salamanca. Des de fa onze anys, la primavera conjuga en una de les universitats més antigues d’Europa, la de Salamanca, els estudiosos del gènere negre, tant en la seva vessant literària com cinematogràfica en un congrés excepcional que hauria de ser molt més normal però en el qual hi tenen cabuda propostes com la presentada per l’escriptor Josep Lluís Roig, que ha traçat una bona panoràmica per entendre el bon moment de forma pel qual passa la novel·la negra en català feta al País Valencià.

Salamanca © Fotografia de Carles Domènec

Salamanca © Fotografia de Carles Domènec

Roig assegura que en els setanta i principis dels vuitanta ningú no conreava el gènere, fins al punt que Jaume Fuster va haver d’escriure La corona valenciana (1982) per encoratjar a l’escriptura i que malgrat les incursions puntuals d’altres autors com Josep Lluís Seguí, des de mitjans dels anys vuitanta i al llarg dels noranta la gran figura de Ferran Torrent pràcticament fagocita tots els altres escriptors que intenten fer gènere en català. Però segons ell, des del 2009 fins ara mateix s’ha produït una revifalla important que ha comportat “una certa normalitat en només sis anys”.

Roig assegura que una de les claus és la jubilació dels personatges negres de Torrent el 2008 i l’altra “i molt més important”, és el fet que s’ha produït una normalització del gènere negre en un àmbit molt més general que és el de la novel·la negra. També destaca que “des del punt de vista socio-cultural, la degradació de la política és tan gran que els escriptors han optat clarament per la denúncia de la corrupció”.

© Fotografia de Carles Domènec

Juli Alandes © Fotografia de Carles Domènec

En l’actual panorama negre valencià Roig explica el fet que hi ha un seguit de novel·les que s’ocupen de la indagació en el passat, com puguin ser La visita del vent d’Andrea Robles, L’òptica tenebrosa, de Francesc Company, o Crònica negra de Juli Alandes (també ha esmentat Trencatenebres del mateix Alandes, acabada de posar a la venda per 3i4 i premi Octubre) o Màxima discreció, de Vicent Sanz. “La indagació en el passat per explicar-nos el present és una de les línies que han seguit els escriptors del país valencià”, segons Roig.

L’altra gran línia seria explicar la societat coetània i fer-ho fregant el realisme, com és el cas de Vertígen, d’Esperança Camps i Empar Marco; les obres recents de Joan Pla o Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga, que recupera el personatge de Feliu Oyono “però s’allunya de la sàtira per entrar de ple en la política, el periodisme i la corrupció”, com també ho va fer en el seu moment El crepuscle dels afortunats de Juli Alandes o La mirada del cocodril del mateix autor.

Xavier Aliaga a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

Xavier Aliaga a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

Roig va apuntar altres línies que s’haurà de veure cap on evolucionen, com és el cas de La fallera calavera, de l’Enric Aguilar una novel·la negra amb zombis fallers i fins i tot el rei Jaume I. “Sigui com sigui, el que està clar és que la novel·la negra feta des del País Valencià té molt a dir i engrandeix la qualitat de tot el que es fa arreu dels Països Catalans.



Categories:Crònica

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: