LA NOVEL·LA NEGRA FA EL CIM

Els festivals de novel·la negra estan patint un procés d’expansió molt interessant. Si el 2005 tot just hi havia l’Estat espanyol la semana negra de Gijón, el primer BCNegra i el congrés de novel·la i cinema de Salamanca, a dia d’avui hi ha una trentena llarga de cites al voltant del gènere de major o menor dimensió, des de jornades d’un dia fins a festivals de més d’una setmana. Però ara es veu que la novel·la negra ha decidit fer el cim. I és que a més a més de les jornades Morella negra com la trufa, que enguany han arribat a la segona edició a la capital dels Ports, aquest cap de setmana s’està celebrant a Villanúa el primer festival Villanoir i ahir es va presentar a Barcelona el festival Montanha Nera, que se celebrarà a Bossòst els dies 29 i 30 d’abril i el primer de maig.

pobles_bossost_nevat

Si l’any passat la tendència era al naixement de festivals a ran de costa -a casa nostra varen començar la seva singladura Cubelles Noir i Vilassar de noir i l’any anterior havia recuperat la seva singladura el festival de Plentzia, al País Basc- enguany la tendència és a pujar de cap a muntanya. Tant és així que al festival de la Jacetània han tingut febles nevades i que al de Bossòst hi ha activitats previstes “subjectes a les condicions meteorològiques”.

El que ja no és tan habitual és trobar novel·les negres ambientades a muntanya, tot i que Déu n’hi do la proliferació que hem tingut en els darrers temps. L’exemple més recent és Cazadores en la nieve, de José Luis Muñoz, ambientat a la Vall d’Aran, on se celebrarà el festival de primavera, i publicada per Versátil. La vall de Boí ha tingut més ressò en la novel·la negra: El llegat de la vallLa creu de Saraís de Jordi Badia i Luisjo Gómez; i El pais dels crepuscles (Alrevés), d’un servidor, se n’han ocupat.  La vall Fosca ocupa el llibre La venjança de la vall fosca (Xandri), de Carles Mentuy, mentre que a la vall de Cardós s’hi situa el llibre Allò que va passar a Cardós de Ramon Solsona.  Pep Coll va situar al seu estimat Pallars Dos taüts negres i dos de blancs. Des de la no ficció, en Carles Porta ens va mostrar la crueltat a alta muntanya a Tor, tretze cases i tres morts (La Campana). Albert Villaró ha escrit les novel·les Obaga (La Magrana) i la seva trilogia negra andorrana, Blau de PrússiaL’escala del dolorLa bíblia andorrana. 

Així doncs, el Pirineu ha estat força ben tractat a la novel·la negra escrita a casa nostra. Des de l’altra vessant podem llegir les novel·les de Bernard Minier, especialment Bajo el hielo (Roca) o les novel·les de Daniel Hernández, de les quals hem pogut llegir Creus de sang al gran Hotel (La Magrana), ambientada a La Cerdanya i sobretot a la zona de Font Romeu. Si el que ens interessa és llegir un paisatge alpí, hem de fer-nos amb Els rius de color porpra de Jean-Christophe Grangé.

La demostració és que el paisatge idílic d’alta muntanya és un escenari perfecte per poder escriure novel·la negra, i per tant és ben lògic que s’hi facin festivals.



Categories:Reportatges

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: