Són les vuit i comencen els aplaudiments de gratificació i homenatge al personal sanitari que cuida els malalts de coronavirus. Alguns veïns surten als balcons. N’hi ha molts d’espanyols. Es comuniquen a crits, en la distància que els marca cada domicili, d’un balcó a un altre. En un d’ells, s’hi veu una inscripció ‘Todo saldrá bien’.

En plena postguerra espanyola, el govern luxemburguès es plantejà acollir italians, portuguesos i espanyols per treballar en les mines del sud del país, a la zona en la qual ara hi ha la seu de la universitat. Conec un sicilià que muntà prostíbuls per als obrers italians. Amb el temps, els prostíbuls donaren pas a les cases i es convertí en un ric empresari immobiliari que, ara, es passeja amb cotxes milionaris.

Finalment, els espanyols no van venir a causa de les reticències que creava el règim de Franco. Als darrers anys, la migració espanyola a Luxemburg ha esdevingut important i, sobretot, creixent any a any. Sol ser gent amb estudis avançats, professionals que acaben treballant a les institucions europees i al sector financer. Al barri de Kirchberg, pujar a un autobús vol dir escoltar algú parlar castellà. A l’Escola Europea, una de les línies amb més estudiants és la dedicada als estudiants que tenen el castellà com a primera llengua vehicular. Segons el portal d’estadístiques de Luxemburg, la població total és de 626.108 habitants, dels quals 329.643, és a dir la meitat són d’origen local. Dels estrangers, 95.057 són portuguesos, 47.805 francesos, 22.996 italians, 19.823 belgues, 12.849 alemanys. Després ja vénen els espanyols amb 7.202 persones.

Carles Domènec.