Jordi Solé publica El Tigre i la Duquessa, una novel·la negra impactant

Quan jo era menut ( i sé que encara continuen comercialitzant-se, per a horror dels pares que volem evitar el menjar fem per als nostres infants) hi havia uns pastissets que causaven sensació entre els menuts: les Panteres roses. També hi havia el Tigreton i, el meu preferit (i els de tots els que tenim ànima negrota), el Bonny. Durant molts anys varen ser irreconciliables els tres, i encara hi havia una altra secta que preferia els Phoskitos, però aquesta ja és una altra història. El que més em molestava era que a mi m’encantaven els dibuixos de La Pantera Rosa però els pastissets els trobava horribles, jo era dels de Bonny.

Doncs bé, passats tots aquests temps una novel·la negra ben dura i de les que poc abunden a casa nostra ha aconseguit fer una bona unió entre aquestes dues passions. Es tracta de El tigre i la duquessa, de Jordi Solé, un dels nostres narradors més sòlids, que va publicar Columna just abans del desconfinament i que, per tant, és com si fos una novetat (la podeu trobar a les vostres llibreries que acaben d’obrir la porta).

Aquesta novel·la en cap cas no hauria de passar desapercebuda per als amants del gènere en la seva vessant més fosca i per als amants de les històries ben explicades, siguin o no negres. La història arrenca amb un escombriaire que troba una dona morta guapíssima a la plaça del duc de Medinaceli i amb una mossa d’Esquadra que hi viu a tocar i que necessita com sigui un cas que la tregui del pou vital on es troba enfonsada.

A partir d’aquí i a base d’una estructura agosarada basada en les analepsis i prolepsis, arribarem a esbrinar qui era la morta, perquè n’és, de morta, i ens passejarem amb els protagonistes de la novel·la -atenció als grandíssims personatges secundaris- per una Barcelona on és fàcil que els somnis s’enfonsin i que els aires de grandesa tornin. La dosificació de la informació, la creació de les atmosferes, el domini documental dels temes que tracta (Solé pot retratar l’hotel Vela i a la vegada un vestidor de Mercadona i excel·lir en el dos àmbits) i la solidesa dels personatges fan que aquesta sigui una novel·la que s’ha de llegir. I té la virtut de presentar-nos Mossos que no són angelets de la guarda, precisament, que ja tocava (Solé havia estat una mena de precursor en aquest sentit amb la seva obra anterior, la molt recomanable La nit de Damballah).

Ritme de thriller, atracaments a joieries a tota velocitat, caigudes als inferns i ressurreccions, girs argumentals boníssims, ritme trepidant i estructura molt sòlida, converteixen aquesta novel·la en una lectura imprescindible i confirma que a la novel·la negra catalana contemporània hi ha un seguit d’autors que poden competir de tu a tu amb els seus col·legues d’altres contrades i molt sovint sortir victoriosos. Jordi Solé és un d’ells i aquesta novel·la el consolida a l’elit del gènere.

SEBASTIÀ BENNASAR

El tigre i la duquessa

Jordi Solé

Columna