El passat 15 de gener, als peus de l’edifici federal Bishop Henry Whipple de Minneapolis, la llibertat de premsa va prendre la forma d’una càmera Leica M10-R volant sobre els peus d’un escamot d’agents federals. John Abernathy, fotògraf independent que treballava per a l’agència Getty, es va trobar al centre d’una tempesta de gas pebre i munició no letal que ha tornat a posar el focus sobre les tàctiques del Servei d’Immigració i Duanes (ICE).

L’enfrontament va començar amb un gest instintiu. Segons relata Abernathy, una granada d’esprai de pebre va caure prop dels seus peus. En apartar-la d’una puntada de peu per protegir la seva posició, els agents de l’ICE van interpretar el moviment com una agressió. En pocs segons, el fotògraf es trobava immobilitzat contra el terra, amb el tors aixafat i la visió tèrbola per la falta d’oxigen. «Em sentia desmaiar, no hi veia bé», explica Abernathy. «Quan vaig veure un altre fotògraf a prop, vaig saber que havia de salvar el material. Vaig llançar la meva Leica i el meu iPhone cap a ell».

Segons detalla el fotògraf al Minnesota Star Tribune: «vaig sentir un cop sec i, de sobte, tenia el rostre contra el terra i el pes de dos agents a sobre». En un gest que ja és viral, Abernathy va buscar amb la mirada un rostre amic entre la multitud. Va veure Pierre Lavie, un col·lega de Dallas, i li va llançar l’equip. Tot i que la càmera va patir algunes esgarrapades i el telèmetre va quedar desajustat pel cop, el material documental es va salvar. El Washington Post i el portal Press Freedom Tracker informen que agents de l’ICE van intentar trepitjar el telèfon d’Abernathy un cop va caure a terra, però Lavie va ser més ràpid i el va recuperar d’entre les botes dels oficials.

La història no va acabar amb la detenció. Gràcies a les dades de contacte de l’iPhone, Lavie va poder localitzar Abernathy un cop aquest va ser posat en llibertat. La recuperació de la Leica simbolitza una xarxa de solidaritat professional en un moment on la llibertat de premsa s’enfronta a un escrutini físic sense precedents als Estats Units.

Segons els informes de grups de drets civils, el cas d’Abernathy s’emmarca en un patró creixent d’hostilitat contra els observadors de mitjans en zones de conflicte intern. Tot i que Abernathy s’enfronta ara a càrrecs judicials i presenta múltiples contusions i blaus, la seva postura no ha canviat.

Víctima de la violència que es retrata

A Minneapolis, una ciutat que encara processa el trauma col·lectiu dels darrers anys, la presència de l’ICE ha esdevingut un focus de resistència permanent. Per a fotògrafs com Abernathy, el risc de l’arrest és secundari a la missió de testimoniar. «Tot el món ha de veure què passa aquí», afirma, mentre ja prepara el seu equip per tornar al carrer. En l’era de la vigilància digital i el control fronterer, el simple fet de prémer el disparador s’ha convertit en un acte polític.

Agressivitat màxima

La detenció d’Abernathy no és un cas aïllat. El Star Tribune ha denunciat que desenes de ciutadans nord-americans han estat detinguts temporalment a l’edifici Whipple sense càrrecs clars. L’activitat de l’ICE a Minnesota s’ha intensificat arran de la mort de Renee Good, una dona desarmada abatuda per agents federals setmanes enrere, fet que ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una nova onada de protestes nacionals.

«M’acusaven d’estar llançant gas contra el meu propi grup, una mentida absoluta», afirma Abernathy. «Em van ruixar els ulls directament amb esprai de pebre mentre estava emmanillat. Vaig creure que moriria perquè no podia respirar».

Tot i que un jutge federal ha prohibit recentment a l’ICE l’ús de la força contra observadors pacífics, els testimonis a peu de carrer indiquen que les tàctiques no han variat. Abernathy va ser alliberat hores més tard amb cremades químiques als ulls i contusions múltiples, però la seva Leica ja torna a estar operativa, subjecta amb cinta americana on els cargols van cedir.

De George Floyd a la “Fortalesa Whipple”: l’evolució del risc a Minneapolis (2020-2026)

Si les revoltes del 2020 després de la mort de George Floyd van ser un crit d’ira espontani i desbordant, la Minneapolis del 2026 és un tauler d’escacs d’alta tecnologia i baixa tolerància. En sis anys, la ciutat ha passat de ser l’epicentre d’un moviment civil global a convertir-se en un laboratori de control federal on la premsa ha passat de ser “observadora” a “objectiu”.

De la policia local als agents federals

Mentre que el 2020 la confrontació era principalment amb el Minneapolis Police Department (MPD) i la Guàrdia Nacional, els incidents d’aquest gener han posat el focus en unitats federals com l’ICE i el BORTAC (la patrulla fronterera d’elit). Segons analitza el Washington Post, el canvi és significatiu:

• 2020: L’objectiu policial era la dispersió de masses i el control de danys a la propietat.
• 2026: Les operacions són “extraccions quirúrgiques”. L’ús de la força és més immediat i personalitzat, com hem vist en l’arrest de John Abernathy, on el contacte físic directe ha substituït les línies d’escuts i gas a distància.

La tecnologia com a arma i escut

El Minnesota Star Tribune destaca que la premsa ja no només lluita contra els gasos lacrimògens, sinó contra la vigilància digital. El 2020, el perill era un tret de bala de goma (com el que va fer perdre un ull a la fotoperiodista Linda Tirado); el 2026, el perill és la confiscació d’equips.

Factor de Risc	Context 2020 (George Floyd)	Context 2026 (Post-Renee Good)
Equipament	Mascaretes N95 i cascos de bicicleta.	Armilles antibales i encriptació de dades.
Risc Premsa	Danys col·laterals (bales de goma/gas).	Detencions dirigides i confiscació d’iPhones.
Objectiu Federal	Suport logístic i protecció d’edificis.	Identificació activa i “neutralització” de líders.

La Leica d’Abernathy

La imatge d’Abernathy llançant la seva càmera no és només una anècdota de supervivència; és el resultat d’una lliçó apresa. En els darrers anys, els tribunals de Minnesota han vist com es multiplicaven les demandes per la destrucció deliberada de targetes de memòria per part de les forces de seguretat. El gest de llançar l’equip a un col·lega és la resposta física a una realitat on el carnet de periodista ja no serveix d’escut.

Com recorda el Committee to Protect Journalists (CPJ), la Minneapolis del 2026 reflecteix una veritat incòmoda: el dret a documentar ja no és una concessió de l’Estat, sinó una batalla diària que es guanya o es perd en el temps que triga una càmera a volar per sobre dels agents de l’ICE.

Davant l’escalada de tensió a Minneapolis i la nova agressivitat de les agències federals, els fotoperiodistes han passat de la simple protecció física a una estratègia de “supervivència documental”. Aquests són els protocols que estan seguint els professionals sobre el terreny, basats en les recomanacions del Committee to Protect Journalists i les experiències recollides pel Washington Post.

---

Protocol de Seguretat 2026: Com sobreviure a la “Zona Whipple”

1. Seguretat Digital i l’Estratègia del “Llançament”

L’incident d’Abernathy ha validat una pràctica que abans es considerava extrema: la transferència física immediata de les dades.

• Targetes amb Wi-Fi d’alta velocitat: Molts fotògrafs utilitzen càmeres que transmeten automàticament cada fotografia a un servidor al núvol o a un dispositiu ocult a la motxilla d’un company a través de protocols encriptats.
• L’iPhone com a punt feble: El consell general és portar el telèfon en “Mode Bloqueig” (Lockdown Mode) i desactivar el reconeixement facial (FaceID) o l’empremta. En cas de detenció, la policia no pot obligar legalment a introduir un codi numèric sense una ordre judicial complexa.
• Dades de contacte físiques: Escriure el número d’un advocat de drets civils amb retolador permanent directament a l’avantbraç, ja que els telèfons són el primer que es confisca.

2. Seguretat Física: Més enllà de la màscara de gas

A diferència de 2020, on el perill era la dispersió, el 2026 el perill és l’immobilisme i la pressió física (com el genoll al tors que va patir Abernathy).

• Armilles d’identificació reforçades: S’estan utilitzant armilles antibales de perfil baix que no porten només la paraula “PRESS”, sinó també el codi de la llicència de premsa en format gran i reflectant per facilitar la identificació en les gravacions de les càmeres corporals dels agents.
• L’estratègia del “Buddy System”: Mai treballar sol. Els fotògrafs es mouen en parelles o trios; mentre un dispara, l’altre vigila el perímetre (el six-o’clock) per evitar les extraccions quirúrgiques per l’esquena que practica l’ICE.

3. Equipament: L’auge de les òptiques fixes

Segons el Minnesota Star Tribune, s’ha detectat un canvi en l’equipament:

• Menys zoom, més agilitat: Molts estan abandonant els grans objectius 70-200mm (que poden semblar armes des de la distància o ser utilitzats per l’agent per immobilitzar el fotògraf) a favor d’òptiques fixes petites i cossos compactes com la Leica d’Abernathy o la sèrie Fujifilm X.
• Càmeres de “sacrifici”: Alguns periodistes porten una segona càmera antiga i barata penjada al coll com a esquer, mentre que l’equip amb el material realment valuós està guardat o s’entrega ràpidament a un col·lega en cas de càrrega policial.