La literatura que alimenta

“Vincular literatura i solidaritat és un projecte maco que no hauria de ser flor d’un dia”

Sandra Bruna. © Fotografia de Carles Domènec
Sandra Bruna. © Fotografia de Carles Domènec

Sandra Bruna és agent literària, però més enllà de les bones idees per materialitzar els somnis dels seus autors i que aquests arribin a omplir l’esperit dels lectors, l’any passat es va empescar una bona idea perquè també s’omplin els estómacs i les butxaques dels més necessitats: “La literatura alimenta”. Una iniciativa solidària a través de la qual vol implicar la gent del món del llibre en la compra d’unes bosses solidàries a benefici d’una ONG. L’any passat va ser un èxit i enguany esperen repetir. Comptarà amb tot l’ajut del personal de Sandra Bruna i molt especialment el de la seva germana Berta, incorporació del passat setembre per a desenvolupar, precisament, nous projectes.

-Quan va sortir la iniciativa de la literatura alimenta i per què?

-La iniciativa va sortir veient l´anunci d’Educo l’Any passat per Nadal, on una mare diu a la seva filla que només hi ha pa per sopar, la frase es “pan con pan”, però el que hauríem de posar a dins ens ho imaginem. Em va arribar tant al cor, i em va fer pensar que la gent del món dels llibres som els qui ajudem a crear una part d’aquest món de la imaginació i que havíem de fer alguna cosa per ajudar a que els nens tinguin sempre un plat calent a taula i alguna cosa per posar en aquest entrepà, que fos real i no imaginària. I vaig començar a pensar un eslògan que fes la unió entre literatura, solidaritat i alimentació i va sortir, “La literatura alimenta”. I vàrem fer unes samarretes per vendre a la gent del mon editorial i tots els diners donar-los a Educo.

-Els diners es destinen a una ONG, quina i per què aquesta?

-Aquest any els destinem a l’organització Pallapupas, que treballa als hospitals perquè l’estada dels qui han de passar-hi allà un temps sigui millor. Porten els somriures als hospitals, que bona falta hi fa, i la seva labor la trobo molt maca i altruista, perquè no tothom seria capaç d’animar la gent malalta.

Sandra i Berta Bruna. © Fotografia de Carles Domènec
Sandra i Berta Bruna. © Fotografia de Carles Domènec

-Amb la iniciativa heu decidit canviar els tradicionals actes nadalencs per quelcom més solidari i vinculat al món del llibre, creieu que les empreses haurien d’apostar per aquests actes?

-Jo hi crec. No sóc ningú per dir el que han de fer els altres empresaris, però a mi m’agrada ajudar la gent, i si tinc una petita empresa que pot fer alguna cosa, encara que ens doni molta feina, crec que tinc el deure moral de fer-ho. La meva feina també és aquesta, pensar el millor per a un tercer, ho dec portar el ADN. I com a petita empresària puc fer poca aportació, un petit granet de sorra, però em va semblar que era millor fer una iniciativa petita que no pas res, i que vincular literatura amb cultura i solidaritat era un projecte maco, i que m’agradaria fer créixer, que no fos flor d’un dia. I per això aquí estem, per segon any consecutiu, intentant demostrar que el món editorial té nassos, i és solidari.

-Com i quan poden col·laborar-hi enguany les persones interessades?

-Es pot col·laborar a través del nostre Facebook “Sandrabruna Agencia literaria”, trucant al telèfon 93/2177406 o passant el dia 11 de desembre per l’agència , que fem portes obertes a la solidaritat (de 10 a 19h) i tothom que vulgui pot passar i comprar una bossa o les que vulgui per fer els regals de Nadal.

Berta Bruna. © Fotografia de Carles Domènec
Berta Bruna. © Fotografia de Carles Domènec

-Quina ha estat la resposta fins ara dels implicats?

-Molt bona, el mòn editorial és solidari, i LA LITERATURA ALIMENTA és una via perquè no ho deixem de ser.

-Ja per acabar i aprofitant, quins són els principals projectes de l’agència Sandra Bruna de cara al 2015?

-En tenim molts de projectes, molts bons llibres però també idees molt noves per poder aprofitar el contingut dels llibres i explotar-lo al màxim. Però com son projectes, i jo una mica supersticiosa, prefereixo deixar-ho aquí, i quan siguin realitat, venir, i explicar-t´ho.

SEBASTIÀ BENNASAR