Joan Margarit

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

El dia abans de retratar-lo, aquesta setmana a l’hotel Presidente de Barcelona, me’l vaig trobar a un bar dels que donen al Turó Park, remenant papers a mig matí. Per això, he triat aquest poema del seu nou llibre ‘Des d’on tornar a estimar’, que publica Proa.

Dies de 1948 al Turó Park

Alt, de maó vermell, el bloc de pisos,
al darrere, on donava casa meva,
tenia molta llum: s’obria la malesa
dels solars del suburbi i dels afores.
Al davant s’estenia el part i l’ordre
del seu misteriós verd fosc urbà.
Sempre, d’aquell darrere
m’ha espantat un ermot amb massa llum.
Com una al·legoria del país
devastat on vaig néixer. Del davant
m’ha espantat acabar sent un intrús
a un parc bellíssim sense haver estat mai
un romàntic anglès de classe alta.
Esplendor i adustesa són mala simetria.
A vegades m’agrada tornar al parc.
Allí vaig descobrir que, per ser lliure,
els que t’estimen no han de saber on ets.

Joan Margarit (Sanaüja, 1938)

parc

El parc. © Fotografia de Carles Domènec

Des d’on tornar a estimar
Joan Margarit
Proa – Els llibres de l’óssa menor

margarit



Categories:Llibres

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: