Tània Juste guanya el 54è Premi Prudenci Bertrana amb una història d’emancipació femenina i una reivindicació de la dona creadora en el món de l’art.

Susanna Rafart obté el 44è Premi Miquel de Palol de poesia per D’una sola branca

Josep V. Boira obté el Premi Carles Rahola 2021 d’assaig per La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial

Pol Castellanos guanya el 36è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb L’assassina de Venècia

Susanna Rafart, Josep V. Boira, Pol Castellanos i Tània Juste.

Tània Juste guanya el 54è Premi Prudenci Bertrana amb una història d’emancipació femenina i una reivindicació de la dona creadora en el món de l’art.

A la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.

Durant el buidatge d’un pis d’un important col·leccionista d’art, d’origen austríac, l’Olivia descobreix l’autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d’avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l’oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l’Olivia, que quedarà marcada per sempre.

Amor a l’art és una novel·la sobre una dona que als anys setanta descobreix Valèria Sans, una pintora brillant i desconeguda de principis del segle xx a París, que representarà una reivindicació de la dona artista en el món de l’art i una gran motivació per a la seva trajectòria vital.

Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un guardó literari que forma part dels Premis Literaris de Girona. Atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, acull originals escrits en català i té una dotació de 30.000 euros.

Enguany, el jurat, format per Montse Barderi, Gemma Lienas, Gerard Quintana, Care Santos i Glòria Gasch, ha decidit premiar la novel·la Amor a l’art, de Tània Juste.

Columna Edicions publica Amor a l’art aquest 22 de setembre.

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama). El 2012 publica Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle xx durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia.

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també fa col·laboracions en llibres col·lectius i en revistes i participa en activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i en l’organització de rutes literàries.

Susanna Rafart obté el 44è Premi Miquel de Palol de poesia per D’una sola branca

Cada matí escoltes el revolt de les fulles seques sobre una terra humida. Per sempre hauràs d’escriure el camí que t’hi mena:

era una estreta carretera i el vent amorosia

l’aigua escapçada per la rocalla. Hi havia un pont,

tan insegur com l’aire, i tres arbres alçats

en el fraseig del riu.

La tomba del teu pare.

D’una sola branca, de la poeta Susanna Rafart, es caracteritza per la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal en la construcció del vers i del poema. El poemari presenta el recorregut metafòric d’un caminant a través d’una natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records.

Edicions Proa publica D’una sola branca, de Susanna Rafart, aquest setembre.

La dotació del premi és de 2.400 euros. El jurat està format per Lluís Calvo, Teresa Costa-Gramunt, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer i Víctor Obiols.

Susanna Rafart Corominas es va donar a conèixer amb el premi Carles Riba l’any 2001, amb el llibre Pou de glaç. El van seguir els volums Retrat en blanc i Baies, i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (2013). En el teu nom (2014) es va editar en paral·lel al treball musical fet per Antoni Rossell en un disc homònim. Escriptora en la frontera dels gèneres, ha publicat els volums Un cor grec: memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (2011). L’han seguit la novel·la breu Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015) i el dietari Dies d’agost. Notes i dies de terres properes (2017). L’any 2018 va publicar la novel·la històrica La fugida d’Urània. El mateix 2018 va rebre el premi Quima Jaume a la trajectòria literària.

Josep V. Boira

obté el Premi Carles Rahola 2021 d’assaig per La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial

“Doneu-me un tren i un mapa i us contaré una història”, així arrenca aquest viatge que Josep V. Boira proposa durant l’Any Europeu del Ferrocarril, quan fa

deu anys que la Unió Europea va declarar el corredor mediterrani projecte estratègic. Fins aleshores, era poc més que un somni, una hipòtesi, una idea en els papers acadèmics, una actualització historicista de la vella Via Augusta o una aposta perifèrica en discursos econòmics alternatius.

El geògraf Josep V. Boira repassa l’accidentada trajectòria del corredor mediterrani, des dels llargs efectes de la decisió peninsular de tenir un ample de

via diferent del de la resta d’Europa fins a la situació actual. S’hi analitzen la dècada ominosa (2002-2011) i la dècada lluminosa (2011-2021), amb protagonistes tan antagònics com José M. Aznar, Eliseu Climent, Loyola de Palacio, Ana Pastor o Artur Mas. També s’hi aborden projectes polítics com l’Euroregió de Pasqual Maragall o el regionalisme mediterrani d’una certa dreta, propostes que es contraposen al model centralista més dur.

Josep V. Boira (València, 1963) és professor de Geografia a la Universitat de València. Ha desenvolupat part de la seva carrera professional a Itàlia, on va completar els estudis. Ha participat en tasques de govern a la Generalitat Valenciana des del 2015 fins al 2018 i actualment és coordinador per al desenvolupament del Corredor Mediterrani del Govern d’Espanya. Ha publicat diversos llibres, entre els quals La Commonwealth catalanovalenciana (premi d’assaig polític Trias Fargas 2010) i Roma i nosaltres (2020). Col·labora regularment a La Vanguardia. Fa vint anys que escriu sobre la necessitat d’un eix ferroviari que connecti ciutats i àrees productives del litoral peninsular i enllaci amb la resta d’Europa.

Editorial Pòrtic publica la Via Augusta del segle XXI, de Josep V. Boira, aquest mes de setembre.

La dotació del premi és de 6.000 euros i el jurat està format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Nadal i Josep Lluch,. 

Pol Castellanos guanya el 36è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb L’assassina de Venècia

La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 36è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner a l’obra L’assassina de Venècia, de l’escriptor Pol Castellanos, una aventura emocionant a la recerca de la llibertat que barreja realitat i ficció i que arriba a les llibreries el 22 de setembre.

Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana forma part dels Premis Literaris de Girona, i es publica sota el segell Estrella Polar. Enguany han format el jurat Dolors Cabrera, Patrizia Campana, David Cirici, Montse Martín i Francesc Miralles.

L’assassina de Venècia és una novel·la d’aventures amb un rerefons històric que dona consistència a les peripècies narrades, i les situa en un marc d’inestabilitat i violència que té el seu reflex perfecte en la perillosa situació en què es troben la Carla i els seus amics en la seva fugida rocambolesca al llarg d’Europa. Particularment notable és la descripció i la profunditat dels personatges, tant els protagonistes –els seus dubtes, la seva amistat, les seves baralles– com els nombrosos antagonistes, els «dolents» –el pare, la monja, el comissari…–, representants del sistema opressiu del qual la Carla i els seus amics intenten escapar. L’autor sap conjugar perfectament els elements realistes amb els de la novel·la fantàstica, i dona vida a un text sòlid que es llegeix contenint l’alè a cada pàgina.

Sinopsi 

Venècia, 1914. La Carla Herzog, a punt de fer catorze anys, descobreix que té el poder de preveure desgràcies poc abans que es produeixin. El seu pare, un home molt ric i poderós i amb una mentalitat molt estricta, l’acusa de bruixeria i la tanca en un reformatori. Una nit, la Carla aconsegueix escapar-ne juntament amb dos companys. Tots tres viatjaran a diversos indrets d’Europa a la recerca d’un llibre misteriós que conté l’explicació dels seus poders, mentre la policia de Venècia busca la noia i l’acusa falsament d’assassinat. Mentrestant, esclata la Primera Guerra Mundial…

Pol Castellanos Mayós va néixer a Barcelona el 7 de juny de 1991. És graduat en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona i màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment combina l’escriptura amb la docència. El 2019 va debutar amb L’impostor de Viena(Estrella Polar), premi Alba al millor llibre fantàstic per a joves en català. L’assassina de Venècia presenta una nova trama a partir d’alguns personatges de la primera novel·la.

© Xavi Torres-Bacchetta