‘From Our Hearts’, de la col·lecció de Sondra Gilman i Celso González-Falla’ s’exposa al Centre Internacional Toni Catany de Llucmajor fins al 14 d’abril i recull algunes fotografies històriques conegudíssimes, vistes mil vegades, de noms tan coneguts com Paul Strand, Robert Mapplethorpe, William Klein, Brassaï, Mario Giacomelli, Ramon Masats, Walker Evans, David Hockney o Man Ray, entre d’altres.
Sevilla, 1933
Cada fotografia d’aquesta exposició mereix un comentari, però comencem per una imatge presentada a Llucmajor en una còpia de petit format, del francès Henri Cartier-Bresson. És una imatge a voltes malentesa, perquè s’ha associat sovint a la Guerra Civil Espanyola, però, en canvi, fou feta uns anys abans, el 1933, a Sevilla. S’hi veuen uns nins, enquadrats pel que queda d’un edifici en ruïnes, mig destruït. De tots els joves, només dos nins estan en moviment. La imatge fa pensar en el que viurien aquells al·lots uns anys més tard, retratats per Cartier-Bresson poc abans que tot saltés pels aires a Espanya. Hi ha una imatge també molt coneguda, feta en la mateixa situació, en què es veu en primer pla, un jove amb crosses.
La fotografia que es pot veure a Llucmajor il·lustrà, al costat d’altres instantànies d’autors com Man Ray, Brassaï i Dora Maar, el llibre ‘L’Amour fou’ d’André Breton, publicat per Gallimard l’any 1937. La imatge es pot també veure al MOMA de Nova York. Breton la va triar per al seu llibre per il·lustrar un episodi imaginari de la història d’Espanya.
Com en un joc de miralls, la contemplació d’aquesta imatge a Llucmajor fa pensar en el llibre “Images à la sauvette”, que HCB publicà el 1952, amb una portada de Matisse i que esdevingué una mena de bíblia de la fotografia del segle XX, segons les paraules de Robert Capa. Fou en aquella ocasió que el francès es començà a referir al fet que, sempre, en qualsevol situació, existeix el seu instant decisiu. De fet, en anglès, el volum es publicà com ‘The Decisive moment’. Segons HCB, el fotògraf necessita alinear en cada instantània l’ull, la ment i el cor. Tractar de fotografiar com si es tirés en arc, seguint les instruccions d’Eugen Herrigel al llibre ‘Zen en l’art del tir amb arc’: l’exercici del tir fotogràfic, entre la teoria zen i la intuïció occidental, la fotografia com a fruit del coneixement de la història de l’art, de les visites prèvies als museus i les galeries de pintura, de la lectura i la curiositat pel món, el reconeixement d’un ordre plàstic, la curiositat pel món, renunciant a compondre les fotografies, sense cap “mise en scène”.
P.D.: visito aquest extraordinari recull fotogràfic amb la sala buida, en una tarda de dissabte nadalenc en què les botigues bullen d’activitat. No tracto de comprendre aquest contrast de tanta gent a una banda i la solitud a l’altra. Aquesta exposició és una oportunitat excel·lent per reconèixer algunes fotografies que han format part de l’aprenentatge de la cultura fotogràfica universal o, si encara no s’han conegut, d’acostar-se al descobriment de la condició humana.

