“En aquests moments Gràcia és un reducte, una última frontera”

Xavier Cortès i Mireia Gispert han obert la llibreria La Memòria a Gràcia

El Xavier Cortès i la Mireia Gispert ens esperen a la plaça de la Vila, a Gràcia. A l’ombra del rellotge, al campanar des del qual es tocava a sometent, la plaça és potser la més familiar de tot aquest barri fagocitat per Barcelona que sempre ha mantingut la seva idiosincràsia peculiar. No és debades que de tant en tant se senti el bell crit de “Visca Gràcia, lliure i tropical”. Ara aquest barri de Barcelona ha vist com s’hi produïa una eclosió de llibreries. La darrera és La Memòria, que tot just acaba d’obrir una pesant porta que convida entrar a un paradís, una llibreria on la memòria és la gran protagonista i on aquest historiador que havia treballat a la cambra de comerç i aquesta historiadora de l’art que ha tocat altres pals editorials, compleixen el seu somni.

 

-Com es pren la decisió d’obrir una llibreria en el moment complicat que estam vivint?

-Bé, els dos hem viscut al voltant del món del llibre d’una manera o d’una altra i ens ho plantegem com una cosa romàntica en temps complicats, però som optimistes de mena i sabem que això funcionarà i sortirem endavant.

-Fins a quin punt l’especialització en un tema com el de la memòria és un valor afegit?

-Tot parteix de la reflexió sobre el projecte que volíem com a llibreria i el tipus de llibres que hem de tenir. L’acotació és important, però si un llibre ens agrada i el volem tenir això no ha de ser pas un impediment. Estam convençuts que aquest tipus de llibre té un mercat, perquè si no els editors no els publicarien, i nosaltres creiem que si la gent entra en aquesta llibreria els acabarem fidelitzant. És un petit espai, acollidor per la distribució dels llibres i per com ho presentam i amb això i l’orientació que li donam creiem que arribarem al nostre públic, però som prou amples i flexibles i si un llibre ens agrada el tindrem.

-Heu esmentat les activitats, un fet diferencial per a les llibreries avui en dia, que també fan una mica la funció de centre cultural. Quines activitats fareu vosaltres?

-Tenim molt clar que les hem de fer, però estam en el procés de definició. El que sí que és clar és que una llibreria ha d’anar més enllà i tenim encarrilat el plantejament de fer exposicions i això és compatible amb el nostre espai, de fer clubs de lectura sobre temàtiques concretes i tenint en compte la tipologia del barri, on hi ha molta gent gran que potser també demana activitats de matí i volem fer activitats sobre els tres aniversaris del 2014, el centenari de la primera Guerra Mundial, el 75 aniversari de l’inici de la segona i el 75 aniversari de la finalització de la Guerra Civil espanyola i també parlarem amb els editors per veure si podem fer coses plegats i ajudar a la visualització dels llibres.

-Darrerament el barri de Gràcia ha vist com s’hi instal·laven nombroses llibreries…

-Nosaltres col·laboram amb l’associació de llibreters de Gràcia i estam convençuts que col·laborant amb la competència sumem més que no fent-ho. Som moltes petites llibreries, cadascuna amb la seva orientació i això s’agraeix. I si ens pregunten per què Gràcia, és una pregunta que hauríem de traslladar als regidors de districte, però en aquests moments Gràcia és un reducte, és una última frontera. Els espais urbans s’estan turistitzant i el teixit comercial es perd, en canvi Gràcia és la frontera, es manté el comerç de proximitat i d’aquí i hi ha un valor afegit que és el cultural, no només són els llibres, sinó tot el que està vinculat a la cultura: el teatre, uns cinemes que no són convencionals, els ateneus de cultura popular, l’artesania. No és feina nostra pensar què és el que la gent hauria d’associar a Gràcia, però si hi ha gent que associa el 22@ a la tecnologia, i una part de l’esquerra de l’Eixample al moviment gai, o el Born al disseny, nosaltres pensam que l’etiqueta de Gràcia que s’hauria de promoure és Gràcia és cultura i això ho hauria de promoure l’Ajuntament d’aquí perquè la cultura és un fons d’atracció.

-Sou una llibreria petita, que acabau de començar. Fins a quin punt és important la xarxa 2.0 per al vostre projecte?

-És un complement de comunicació molt bo per donar-te a conèixer i és una necessitat com a espai on es venen llibres, i més important que això és que es tracta d’una eina molt bona per fidelitzar la gent. Per això mateix nosaltres cada dia penjam una cita d’algun llibre que tenim a la llibreria, que és una manera d’anar creant unes certes expectatives.

-L’ofici de llibreter és també triar i com triar?

-Per descomptat, hem omplert els prestatges triant molt dels catàlegs i de l’amplíssima oferta que hi ha. També ens hem fiat del nostre criteri lector.

-El llibreter ha de ser el prescriptor, tota vegada que aquest pràcticament ha desaparegut dels mitjans de comunicació?

-Pretenem ser-ho, però això ho ha de dir la gent. Nosaltres som una llibreria petita, acollidora, el client s’hi ha de trobar bé i també s’hi ha de trobar amb qui està al capdavant, amb el nostre tipus de llibres i amb les nostres eleccions. Nosaltres no som combatius, però si un llibre està traduït al català i al castellà prioritzarem el català. Són petits detalls com aquests.

SEBASTIÀ BENNASAR I CARLES DOMÈNEC