“Ens cal potenciar l’estudi polític i la reflexió sobre el país”

 Josep Huguet és el president de la fundació Irla, que acaba de convocar el seu premi d’assaig

La discussió sobre la necessitat o no de l’existència de premis literaris en el nostre país és llarga i ve d’antic, però no hi ha dubte que hi ha un gènere que necessita un estímul especial: l’assaig. De cada vegada se’n llegeix més i se’n publica més, però hi ha poca producció purament assagística amb voluntat d’explicar el país i de proposar opcions de futur. Precisament per afavorir que de cada vegada n’hi hagi més la Fundació Irla ha creat el premi que du el nom del president a l’exili. En parlem amb Josep Huguet, que a més a més presideix la Fundació.

-Per què la convocatòria d’aquest premi que a poc a poc s’ha anat convertint en un referent?

-Bé, la Fundació Irla té diferents funcions i entre elles hi ha la de pensament i la de reflexió. És una fundació lligada a un partit polític, Esquerra Republicana, i precisament per això té una funció molt important que és la de la memòria històrica, però sempre hem cregut que cal pensar el futur i recordar el passat, un passat vinculat al nostre partit i un futur que sovint ve del premi escolar de recerca i biografies. També ens dediquem a alimentar de continguts la web sobre memòria històrica i republicana i en el conjunt d’aquestes activitats hi té una importància notable la revista Eines, dedicada a l’estudi polític. Tot això que he explicat serveix per entendre on emmarcar aquest premi: ens calia també potenciar l’estudi polític i la reflexió sobre el país i la seva projecció cap endavant, i ho feim amb aquest premi que dóna un jurat independent i que vam convocar per primer cop el 2009.

-I que en aquesta ocasió estarà format per…

-Per Guillem López Casanoves, Montserrat Palau, Enric Marín, Agustí Alcoberro i l’editora Rosa Rey, d’Angle Editorial. Cal recordar que el premi té una dotació de 6.000 euros i que hi ha de temps fins al 27 de febrer per poder presentar-s’hi.

-Un premi que du el nom de, potser, el president més oblidat…

-Precisament quan vam fer la fundació li vam posar el seu nom perquè és l’home que encarna aquella baula oblidada sense la qual no hi hauria en Tarradellas i sense el qual bona part de la feina de Companys hauria quedat oblidada. Va agafar la presidència quan hi havia riscos reals i la seva va ser una tasca patriòtica i un punt suïcida, i quan va poder ho va deixar, però va dirigir l’etapa més complicada i per això Esquerra el reivindica com un dels homes menys coneguts, però és importantíssim recordar que la Generalitat té un fil permanent, és una institució que torna abans de la Constitució. També tenim la casa Irla, amb una exposició permanent i una sala d’actes…

-I el guardó…

-Es clar, un premi que du el nom d’una persona clau en l’exili i a qui se li fa el reconeixement, però que el que vol és mostrar la projecció de cap al futur en general, partint de l’anàlisi ben feta de la nostra realitat i proposant alternatives de futur.

-El publiqueu en una molt bona editorial, Angle, que té una col·lecció d’assaig impecable i molt ben consolidada. L’objectiu és que el llibre tingui la màxima difusió possible?

-Per descomptat. Nosaltres fem llibres propis, sobretot de caire memorialístic, però aquest premi necessita arribar molt lluny, al màxim de gent, i amb Angle hem aconseguit una molt bona difusió que també és un dels atractius afegits per als autors que s’hi presenten.

SEBASTIÀ BENNASAR