Qui comenci la lectura de ‘Per a Isabel’ (Edicions 62) de l’escriptor Antonio Tabucchi (Vecciano, 1943-2012) haurà de fer una bona alenada perquè el més probable és que no pugui deixar de llegir fins arribar a la darrera plana del llibre. Es tracta d’un novel·la curta, primer inèdit pòstum de Tabucchi, escrita l’any 1996 en set llibretes escolars amb les cobertes negres. El tenaç narrador segueix per diverses ciutats i països les traces de la misteriosa Isabel, desapareguda durant la dictadura de Salazar. Els nou capítols formen un extravagant viatge d’investigació: Lisboa, Macau, Alps Suïssos, la Riviera italiana i Nàpols. El protagonista interroga una sèrie de personatges i traça “cercles concèntrics” mentre es teixeix l’estructura d’un mandala oriental. Tabucchi passeja pels paisatges lisboetes, ens insinua la solemnitat oriental, recorda les arrels italianes, ens fa olorar les aromes portuàries i percebre la brisa marítima que remou el fulard al coll d’una dama. A estones, la imaginació té més a veure amb la veritat que amb la mentida, la capacitat d’inventar esdevé un passaport a la realitat. La nostàlgia hi és present, el viatge és una metàfora de la vida. Al llibre no tota la trama s’explicita, molts detalls no es resolen perquè la vida n’és plena de buits. Què succeeix quan dues persones separen les seves vides però una d’elles, després dels anys, intenta imaginar què hauria passat si la vida hagués anat d’una altra manera i remou el passat? “Les adieux, l’absence, le retour”: l’escriptor toscà més portuguès ho demostra en 130 planes carregades de petits i delicats detalls.

Carles Domènec