La primera experiència narrativa de Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973), després de la publicació de diversos llibres de poemes, és ‘La senyoreta Keaton i altres bèsties’ (Empúries), un llibre que conté cinc relats independents amb elements comuns. “En cada conte hi ha un part i neix una criatura que no s’ha format amb normalitat, arribarem a conclusions especials sobre la vida”, explicà l’autora, qui comentà que són històries plenes de tendresa i esperança, aquestes criatures generen superació i ganes de viure”.

Colom assegurà que “la aparent simplicitat del format del conte dóna un punt inquietant, el gènere permet creure’t les coses més inversemblants”, i argumentà que “a la vida real arribem a encaixar coses que sovint són difícils de creure i, a més, ens hi adaptem”.

L’ambient gòtic del llibre ha begut d’influències no estrictament literàries: “ha estat important l’observació de nena del insectes i la natura, la visió de la neu i les històries familiars, jo m’he criat en paisatges nevats”, indicà Colom. L’escriptora assenyalà que “la natura té una certa crueltat però funciona i acaba donant respostes molt simples, la vida busca viure i sobreviure”. De les rareses del personatges descrits, Colom destacà que “en realitat tots som estranys i els diferents, que s’han de salvaguardar de l’exterior que és hostil amb ells, aporten un món millor”. En aquest context, les bèsties del títol són una referència als animals i a les rareses que tots tenim, i que potser serveixen per conformar precisament la nostra individualitat.

Teresa Colom col·laborà amb el Diari d’Andorra entre els anys 2008 i 2011. És habitual dels recitals poètics i acaba de ser nomenada comissària de la Setmana de la Poesia 2015.

CARLES DOMÈNEC