De com Francesc Garriga guanya el Ramon Llull

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

 Qui és Francesc Garriga? “És el meu millor amic. Ell despertà moltes vocacions artístiques com a professor a l’escola Sant Gregori, la meva però també la del director de cinema Manuel Huerga, a qui va deixar la primera càmera per fer una pel·lícula sobre la vida a l’institut, o la del fotògraf Joan Fontcuberta o la de l’escriptor Manuel Forcano”, conta Xavier Bosch, qui recorda que “no ho he explicat mai abans però vaig organitzar una reunió amb tots ells, al reservat d’un bon restaurant de Barcelona, en complir 80 anys”.

Garriga no va poder acabar de llegir la novel·la ‘Algú com tu’ (Planeta), guanyadora del Premi Ramon Llull, tot i que Xavier Bosch li lliurà els primers capítols fa uns mesos. Ja havia emmalaltit. La trama inclou un homenatge al mestre, que inspira la creació d’un dels protagonistes. El galerista francès Jean-Pierre Zanardi, un senyor solter, ben plantat, bon conversador d’esperit lliure el passat del qual s’intueix ple de camins secundaris, fumador de pipa, comparteix moltes característiques de Francesc Garriga. La seva història d’amor trasbalsa la vida d’una parella accidental. La filla de la Paulina Homs descobrirà, anys després de la mort de la seva mare, l’amor amb Jean-Pierre, que la marcà per sempre. La novel·la és la reconstrucció d’aquella història inesperada.

“L’amor és la gran força de la vida, el perill era convertir la història en una trama ensucrada, massa cursi”, indica Bosch. La novel·la ens planteja el sotrac psicològic que rebem en descobrir que desconeixem aspectes de la mare, morta prematurament. L’autor també perdé sobtadament la mare massa aviat, als 19 anys. Imaginem la sensació de no recordar la veu dels progenitors.

El llibre recorre el districte sisè de París, és a dir el barri llatí, la zona de les galeries d’art i la Place Saint Sulpice, els creuaments de carrers plens de turistes amb carrerons solitaris il·luminats per la llum clara de les ciutats del nord. “París és la segona ciutat que millor conec, era també la dels meus pares, i és també un homenatge a ells”, adverteix Bosch. El mite literari de París és mite amorós. “L’amor no és una comèdia de Meg Ryan”, ens avisa un dels personatges, frase que l’autor subscriu i que anuncia que no tothom arriba a viure aquest amor intens, que implica risc i moltes ganes de sentir.

Els diàlegs són importants i freqüents a ‘Algú com tu’, és on hi passen les accions cabdals, els punts d’inflexió de la trama i els silencis que el lector ha de descodificar. Els títols dels capítols, d’unes poques planes, són fragments exactes del text que seguirà, una mena de joc amb el lector ben característic de les novel·les de l’escriptor.

“Aquest novel·la ha estat la més difícil d’escriure però crec que és la més fàcil de llegir”, conclou Bosch, que ha deixat descansar el reporter Dani Santana, protagonista d’una trilogia d’investigacions periodístiques.

Carles Domènec



Categories:Reportatges

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: