Ponç Pons i l’editorial divina de Jaume Vallcorba

Ponç Pons a Sa Figuera Verda (Alaior, Menorca) © Fotografia de Carles Domènec
Ponç Pons a Sa Figuera Verda (Alaior, Menorca) © Fotografia de Carles Domènec
Ponç Pons a Sa Figuera Verda (Alaior, Menorca) © Fotografia de Carles Domènec

“No m’ha costat gens, aquesta vegada, sortir de Menorca i participar en aquest acte d’homenatge a Jaume Vallcorba (1949 – 2014)”, justificà el poeta Ponç Pons a la Biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó, al costat de la filòloga Lola Badia, el filòsof Rafael Argullol, l’escriptor Juan Antonio Masoliver Ródenas, l’actriu Gemma Reguant i el professor Manel Ollé.

Jaume Vallcorba © Fotografia de Carles Domènec
Jaume Vallcorba © Fotografia de Carles Domènec

“La pèrdua d’en Vallcorba no ho ha estat només per als autors, ho és també per al món de la cultura en general”, comentà Pons, autor de Quaderns Crema, la casa de l’editor amb Acantilado. “Li vaig enviar el poemari Nura i, als pocs dies, em va telefonar, amb la seva veu cantarina, per dir-me que el publicaria i ja em va fer alguna primera correcció d’algun vers”, assegurà Pons, qui recordà que “poc abans del final, em va trucar per acomiadar-se, la veu havia perdut aquell to habitual, m’estic morint em digué, fou una de les converses més emotives de la meva vida, vaig plorar amargament”.

Ponç Pons © Fotografia de Carles Domènec
Ponç Pons © Fotografia de Carles Domènec

Després de la mort de Vallcorba, Ponç Pons rebé una carta on hi havia una altra carta amb una targeta, escrita amb lletra tremolosa. “Fou un detall tan humà!”, exclamà el poeta d’Alaior, qui assegurà que “l’home més vell d’Europa, amb 114 anys, fou el menorquí Joan Riudavets, però jo el superaré i mantindré així el record de Vallcorba viu; si el cel existeix estic segur que el Jaume hi és i està muntant allà una editorial”.

 Carles Domènec

El pas del temps, amb imatges de Maó