Hi ha algunes editorials que tenen ànima de suïcida o de boig o d’una mescla de les dues coses. O simplement són editorials que estimen amb passió i amb acarnissament la seva feina i tenen molt clar que hi ha llibres bons, molt bons, que els lectors no es poden perdre. Llibres que conformen la identitat d’una cultura, d’un país. En els darrers temps hi ha hagut tres projectes editorials singulars –en són molts més perquè per sort hi ha una plèiade d’editorials que fan les coses molt ben fetes- que mereixen que hi reparem una mica perquè els tres provenen d’editorials situades fora de Catalunya i perquè els tres serveixen per posicionar, descobrir, fixar i valoritzar tres escriptors imprescindibles –i dos massa desconeguts- de la nostra literatura. Es tracta de Cicle d’Almandaia d’Antoni Vidal Ferrando, publicat per El Gall; de El valor de la paraula, de Jaume Pomar, publicat per Perifèrics, i dels primers volums de les obres completes de Vicent Andrés Estellés publicat per Tres i Quatre.

Cicle d’Almandaia, amb pròleg de Lucia Pietrelli, és l’obra majúscula de El Gall en el camí de la recuperació d’aquest grandíssim escriptor que és Antoni Vidal Ferrando. Conegut sobretot com a poeta, Ferrando ens ha deixat també tres novel·les imprescindibles per entendre com la fusió entre individu i societat –són paraules de la Lucia- acaben conformant una unitat indissoluble que, en essència, és Mallorca i la seva memòria. Ferrando recull així les seves tres novel·les: Les llunes i els calàpets; La mà del jardiner i L’illa dels dòlmens, en un sol volum que supera de llarg les més de set-centes pàgines i que deu haver suposat una feina important d’edició (no només per la revisió sinó perquè dels primers llibres, dels anys 90, no devia haver-hi còpia informàtica).

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és un dels tresors ocults de l’illa de Mallorca malgrat que la segona de les novel·les va acabar guanyant el premi Sant Joan. Home afable i poeta excels, la seva prosa ens dóna una imatge absolutament contrària del que aparenta l’home, quelcom que qui l’hagi llegit ja sap. Des de la seva poesia punyent, que toca el voraviu, fins a les narracions de Els miralls negres, publicada per Meteora –incís, cal destacar la feina d’aquesta editorial, també, per donar-lo a conèixer al Principat els darrers anys-, Vidal Ferrando és un autor d’una potència descomunal. Veurem com es rep aquesta obra majúscula que El Gall Editorial –l’unica editorial illenca integrada en el grup Llegir en Català- acaba de posar a les prestatgeries.

L’editorial Tres i Quatre, associada tradicionalment a la figura de l’homenot Eliseu Climent i que ara dirigeix amb força encert Laia Climent, també ha fet una d’aquestes apostes majúscules i faraòniques –d’altra banda habituals d’un dels catàlegs més imprescindibles de la nostra literatura, com testimonien entre molts d’altres els volums de correspondència de Joan Fuster, per exemple-: endreçar de nou l’obra completa d’un dels poetes més mítics de les nostres lletres: Vicent Andrés Estellés.

La intenció dels volums es mostrar l’evolució cronològica d’una obra desmesurada i excelsa a parts iguals del poeta de Burjassot. Estellés és un home de producció vastíssima i malgrat que els seus llibres fonamentals són molt coneguts i fins i tot tenen vendes notables –cas del Llibre de meravelles-, el total de la producció no ho és tant. Així, en el primer volum hi ha fixada les obres: Ciutat a cau d’orella; Donzell amarg; La nit; L’Hotel París, (crec que el primer gran cim literari estellesià), El monòleg, Testimoni d’Horaci, L’entreacte i La clau que obri tots els panys. En el segon volum, de recentíssima aparició, hi ha els poemaris L’incert presagi, Mort i pam, El primer llibre de les èglogues (sensacional), L’inventari clement, L’inventari clement de Gandia, L’engan conech i el seu conegudíssim Llibre de meravelles. En total són 15 els textos estellesians que ens aporten, amb molts bons estudis introductoris. Una meravella per a redescobrir un dels més grans poetes de les nostres lletres.

El tercer dels projectes complexos que han vist la llum recentment (en aquest cas a finals del 2014) és El valor de la paraula, el volum que aplega tota la poesia de Jaume Pomar, des dels inicis el 1967 fins al 2012.  Pomar (1943-2003) és un poeta de primer ordre i a més a més va ser un dels màxims experts en l’obra de Llorenç Villalonga. Home d’una gran cultura i de relacions tibants i difícils amb els seus coetanis, és un poeta tan bo com poc conegut fora de Mallorca (i fins i tot dins l’illa, on només s’ha guanyat el respecte dels companys d’ofici, però no d’un gruix de lectors important). Pomar va debutar el 1967 amb Tota la ira dels justos, que va guanyar el premi Ciutat de Palma (la majoria dels seus llibres han obtingut premis literaris) i en aquest volum trobarem també Amb la mort, amorosament; Història personal; Elegies; Carisma del desert; Imatge de la por; Les quatre estacions; Retorn a casa; Llavis de marbre blanc; Frontissa; La sínia de les hores; L’illa i el silenci; Llibre de l’exili i Cants de Montalt.

Tres llibres imprescindibles de tres dels grans autors de les nostres lletres que arriben gràcies a tres editorials valentes.

 

SEBASTIÀ BENNASAR