Quan James M. Barrie (1860-1937) va escriure la novel·la crepuscular Peter Pan el 1911 (la seva primera aparició havia estat en l’obra de teatre de 1904) poc es pensava que el seu personatge acabaria donant nom a una síndrome i a més a més convertint-se en un dels personatges més fascinants de la literatura i, ensems, de l’imaginari popular. Aquella novel·la tancava un període d’or de la literatura que avui en diem juvenils i que en molts de casos és simplement per a tots els públics que estimin els llibres, les aventures i les històries ben explicades.

Des de llavors ençà s’han succeït adaptacions fílmiques, teatrals i reinterpretacions de l’obra canviant la focalització de la intenció -sovint desplaçant-la al capità pirata Hook, i alguna vegada al propi Barrie, autor del llibre- la qual cosa demostra fins a quin punt aquesta és una obra universal. Segur que molts de vosaltres, heu somiat poder anar a Mai Més, passejar amb en Peter i na Wendy i els nens perduts, enfrontar-vos a Hook, descobrir un cocodril fascinant i veure sirenes.

Bé, doncs això és el que hauran de fer l’Alba i el Guillem, introduir-se al conte perquè algú ha canviat el final de Peter Pan i hi ha introduït elements estranys -com una pistola làser que fan del capità garfi un enemic temible. Tot comença quan algú té el poder de fer desaparèixer les històries dels nens i vol prohibir-los per sempre la lectura (ho juro, no és el ministre Wert però és inevitable pensar-hi). Per sort, hi ha uns guardians que vetllen que tot això no passi i una d’elles és la tieta dels nostres protagonistes, la Bea, que regenta la llibreria Acadabra de Barcelona i que també inevitablement fa pensar en persones com la Paula Jarrin i la seva llibreria Al·lots (m’encantaria que tingués una porta prohibida i que s’hi fessin encanteris, però em sembla que només fan miracles), tot i que cadascú de nosaltres hi pot posar la llibreria que li agradi i la llibretera que prefereixi. Aquesta guardiana és la que ajudarà els nens a viatjar a l’interior de l’obra de Barrie.

I on està passant tot això? Doncs al primer volum de El conte més meravellós, de l’Edward Berry, que acaba de publicar La Galera amb traducció de la Núria Garcia Caldés i il·lustracions de l’Stefano Turconi. Així, ens arriba aquesta lectura altament estimulant per a petits i grans, un conte que a mi m’hauria entusiasmat descobrir amb la mirada innocent en aquestes tardes de sol esclafador que s’albiren. El plantejament de la novel·la està ple de referències a grans temes clàssics de la literatura de tots els temps: des de l’entrada dins un llibre -Ende i la història inacabable, entre d’altres- fins a les erudites discussions dels dos germans sobre la naturalesa dels dracs i els grius del començament, que recorda la discussió sobre la natura dels Trolls de Tolkien a El Hobbit, però en podreu trobar moltíssimes més. Aquest és un llibre intel·ligent, que fa pensar i que admet múltiples nivells de lectura perquè pugui ser aprofitat per tota la família, talment com Peter Pan.

Impecablement ben escrit, amb una bona dosificació de la informació, grans personatges secundaris per acompanyar la història i una trama que funciona a la perfecció, és un llibre que sedueix des del començament i cal elogiar-ne també l’edició: marges amples, cos generós, bon paper: tot allò que trobem a faltar tantes vegades en els llibres per a adults i que converteixen la història també en objecte, crec que amb l’objectiu de fer que ens enamorem també de l’objecte físic llibre.

Només tinc un petit dubte que és saber com pot percebre el llibre i com el pot gaudir algú que no hagi llegit Peter Pan o no en conegui la història. No és una pregunta absurda: el nivell de coneixement dels contes clàssics no és precisament el millor de la història. És l’únic petit entrebanc que pot tenir aquest llibre intel·ligent, divertit i emocionant a parts iguals. Passa poques vegades, però puc afirmar que és un llibre que em fa molta enveja: m’hauria agradat escriure’l a mi. Per compensar m’ho he passat molt i molt bé llegint-lo i espero que vosaltres també el faceu llegir a qui correspon: els nostres nens i joves. Només se’ls ha d’explicar que ells també poden entrar als llibres, basta que obrin la primera pàgina.

SEBASTIÀ BENNASAR

El conte més meravellós

Edward Berry

La Galera

Barcelona, 2015