El carrer Argenteria de Palma és una illa en una altra illa, un espai gairebé hermètic i protegit, sense cotxes. El relleu del sòl de pedra fa de bon caminar. Els funcionaris de l’ajuntament de Cort i del Parlament el transiten de dilluns a divendres. És un carrer per passar-hi en silenci, olorant l’aire, caçant les mirades fugaces dels comerciants de metalls preciosos darrere els vidres, imaginant la història amagada de les cases que, sense saber-ho, porten incorporada en la seva existència els mallorquins urbans.

És el carrer Argenteria un espai atemorit pel pas dels temps. Record l’estampa rellevant d’un xinès netejant amb un pedaç el neó del magatzem ‘Estrella Mini Market’ que inaugurava. Dos joiers majors se’l miraven des del llindar de les seves botigues, com els dos lladres de la creu, a l’esquerra i a la dreta del nou veí. Per ventura és una imaginació, un pèl literària, però hi vaig veure a les mirades del mallorquins un gest de por i impotència al que inexorablement era el final definitiu d’un món, profund i arrelat però també fràgil i efímer. Un xinès al bell mig del carrer que millor expressa la cultura jueva, i per extensió mallorquina, representa una amenaça que no té a veure amb l’idioma ni la tradició, sinó amb la piconadora de la globalització. I aquesta no negocia.

En aquest context i un dia abans de les eleccions que acabaran amb l’hegemonia del govern popular a les Balears, Llibres Mallorca tancarà en unes hores les seves portes definitivament i l’establiment té una activitat inaudita, amb desenes de lectors comprant llibres a 1 euro, o fins i tot a mig. A cinquanta passes d’allà, els llibreters Àlex Volney i Joana Berber celebren que la seva ‘Llibres Ramon Llull’ ja té mig any. La cultura pareix sovint un acte de resistència.

“No pot competir ningú contra una liquidació eterna i, en canvi, nosaltres cada vegada tenim més clients”, explica Volney, qui precisament dirigí Llibres Mallorca. “Jo vaig dirigir setze anys la llibreria i vaig facturar tres milions d’euros, no sé què han fet amb aquests doblers, vaig deixar-ho tot en números verds, el Tribunal Superior m’ha donat la raó, ja n’hi ha prou de plorar i demanar doblers públics, s’han carregat el llegat de Francesc de Borja Moll”.

Al mostrador de Llibres Ramon Llull l’herència jueva conviu amb llibres de l’exili i la guerra espanyola, i volums que transmeten el que ha estat Europa i que sembla que ara s’ensorra. “Pots fer-te una idea de l’estat del país, mirant aquestes portades, que participen en una mena de diàleg”, diu Volney, autor d’un dietari que va començar fa vint anys.

“Estic molt engrescat a Llibres Ramon Llull, no vull mirar enrere”, assegura Volney, qui avisa que “aquest lloc és el meu quilòmetre zero, tothom mos coneix”. El llibreter em fa el resum de la seva feina amb una experiència que també serveix per explicar el significat de la lectura: “he estat vint anys aquí. Els llibreters no tenim temps de viatjar però, aquí, el món dóna voltes com el dia en què vaig trobar, a un llibre de Sofia Moro, una fotografia d’una al·lota de la mà de la meva tia, de Palafrugell, al camp de refugiats d’Argelers”.

Carles Domènec