Els lectors de les columnes periodístiques de Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) tenen ara la possibilitat de revisar una selecció d’articles, feta per Joan Safont i editada per Proa, amb el títol de ‘Enamorats de l’Audrey Hepburn’. La tria inclou un centenar de peces, a partir d’un miler de columnes publicades a la secció ‘Vuits i nous’ d’El Punt Avui, entre els anys 2011 i 2015.

D’articles sobre l’Audrey Hepburn només n’hi ha només un però el títol indica el to del llibre, una imatge que amaga textos perennes i variats i que també hauria pogut ser la fotografia de Claude Jade i Jean-Pierre Léaud al rodatge de ‘Baisers volés’ de Truffaut i que l’autor acaba de penjar al seu Twitter. L’autor s’enamorà un dia de l’actriu d’aspecte fràgil i bellesa elegant a ‘My fair lady’. “Vaig entrar a la primera sessió, i a la tercera els pares em van dur el sopar al cine”, escriu.

Cuyàs és capaç de convertir qualsevol fotesa quotidiana en un article de fons. “Ha aconseguit perfilar un tipus particularíssim de columnisme que fuig tant de l’anàlisi política especialitzada com del seguiment dels temes del dia”, diu Safont. El curador del llibre adverteix que “el millor Cuyàs és aquell que s’ocupa d’observar i qüestionar els petits fets quotidians, de ficar la banya en allò que ens passa pel costat i que només ell sap veure, explicar i donar-li la volta”.

És per aquesta capacitat, la d’observar, que Cuyàs assegurà que “si tornés a començar, crec que seria fotògraf, aquests articles estan plens d’imatges i em costa menys formar part del jurat d’un premi fotogràfic i saber triar que fer-ho d’un guardó literari, on sovint no puc dir si un text és millor o pitjor”. L’autor previngué que “Enamorats de l’Audrey Hepburn és un llibre de lector i no d’autor”.

A la presentació del títol a la premsa, el periodista Lluís Foix destacà que “com Josep Pla, es fa preguntes elementals, hem oblidat de fer preguntes elementals per tractar d’explicar les realitats més complexes”. Als apunts de Cuyàs hi surt Pla però també Sagarra i Gaziel. “No és de l’escola del periodisme actual, on el periodista explica el que voldria que passi, Cuyàs explica els fets i ja n’hi ha prou”.

Carles Domènec