Francesc Rotger és un home indeslligable de la cultura a les Illes Balears. Periodista de llarga trajectòria, crític teatral, home també de ràdio on no para de recomanar lectures i llibres, és un apassionat de l’homenot Camus, que ha divulgat, promogut i estudiat. A més a més, des del 2007 coordina el suplement cultural Bellver, al Diario de Mallorca. Arriben al número 800 i ho fan avui amb un gran debat sobre l’Estat de la Cultura.

-Què suposa per a un suplement cultural fet a Mallorca arribar al número 800?

-Sobretot, una continuïtat, que és alguna cosa que moltes vegades els projectes de caire cultural (i de tot tipus) no aconsegueixen. Aquí hi ha una aposta clara del ‘Diario de Mallorca’ en unes circumstàncies que tots sabem que són difícils.

-Heu decidit celebrar-ho fent un debat sobre la cultura. A banda del que diguin els ponents, quina opinió en té el moderador?

-Com a conjunt de creativitats, la cultura viu un temps de transformació, en funció dels canvis econòmics, socials i tecnològics. Donat que és un bé públic, l’actuació de les institucions per descomptat hi influeix. Crec que ni els polítics ni els ciutadans són conscients, encara, de la potència de les indústries de la cultura.

-Suposo que si el número 800 hagués arribat abans del 25 de maig el panorama hauria estat ben bé un altre…

-Hem viscut una etapa de retallades i de deficient gestió institucional en matèria de cultura, amb algunes excepcions importants. En general hem tengut la impressió de que no hi havia gaire interès cap a la cultura en general i cap a la cultura en català en particular. Ara veurem el que passarà amb els nous gestors.

–Si un marcià aterràs ara a Palma i llegís per primera vegada el Bellver, quina guia pràctica se li hauria de donar per entendre’l?

-Em conformaria amb què el marcià tingués una actitud oberta, disposada a entendre, sense prejudicis. Per a mi és una vertadera obsessió la pluralitat del suplement i una de les més grans satisfaccions és quan qualcú m’ha fet aquesta observació, la pluralitat del ‘Bellver’.

-El suplement moltes de vegades ha volgut ser semblant al que feien els dels grans diaris, però sense renunciar a una pàtina illenca pròpia. Quin paper hi juga la cultura local?

-Tota la possible. Però, efectivament, ‘Bellver’ pretén reflectir la producció literària en català, en castellà i internacional, a més de prestar atenció al còmic, el cinema, la música, l’art, el teatre… Tot això en vuit pàgines. Això suposa fer equilibris tot el temps. Procuram encertar-hi.

-Imaginem (és molt imaginar, però aquesta és la gràcia) que algun jove aspirant a periodista veu aquesta entrevista i en un futur volgúes ser coordinador d’un suplement com aquest, quin consell li donaria?

-Per descomptat, l’amplitud de mires. No ha de pensar només en les seves dèries, sinó en un públic molt extens. I molta paciència.

-Tinc la sensació que molts periodistes llegeixen massa poc i que tenim una certa tendència al corporativisme. És cert o m’equivoc?

-Alguns periodistes pateixen una certa tendència a quedar-se a la seva bimbolla, però això passa també a altres activitats. Per desgràcia jo llegeixo per obligació professional, tot i què això em permet trobar-me amb llibres fantàstics. El que em trob en periodisme és una certa tendència a la generalització i de vegades poc rigor i poc coneixement de l’eina fonamental de feina, què és el llenguatge.

-Quin paper tenen avui en dia suplements com el Bellver?

Representa una aportació extra del diari: un espai d’informació i de reflexió literària i cultural.

-Tornant al debat previst per avui: es parlarà d’una vegada per totes d’indústria cultural o el tema s’obviarà?

-Aquesta és una de les qüestions essencials: comprendre que la cultura és, entre moltes altres coses, una activitat econòmica de primer ordre.

-I ja per acabar i parlant de literatura en català, que és l’especialitat de Bearn: quin paper ocupa avui en dia a Bellver? I quin creus que són els principals entrebancs i reptes que té l’edició en català i els escriptors en català de Mallorca en aquests moments?

-Procuram dedicar-li a la literatura en català el màxim d’atenció, si bé hem d’incloure també altres continguts. L’activitat cultural en català, en general, parteix d’una situació menys favorable que aquella que es fa en castellà, i per això ha de rebre una ajuda institucional afegida. La resta d’entrebancs i reptes són els mateixos de les editorials i els escriptors de qualsevol lloc del món.

SEBASTIÀ BENNASAR