Té una embullada barba sueca i una mirada blava de navegant del sud. Albert Herranz va néixer a Estocolm el 1970 i, als 5 anys, es traslladà a viure a Mallorca. Dels 12 als 14 anys tornà a residir a Suècia. Començà a xerrar el català als 18, al barri pesquer del Molinar de Palma. “El meu entorn xerrava mallorquí, va ser definitiu per mollar-m’hi, a ca meva se parlava el castellà, perquè mon pare és de Madrid, i mu mare xerrava suec”, recorda. Herranz ha interpretat aquesta terna lingüística com un enriquiment. “La millor herència dels meus pares són els idiomes”, assegura.

En aquest camí d’anades i tornades, ara ha tornat a Suècia on dóna classes d’espanyol i català a la Fundació del moviment obrer suec d’Estocolm, tradueix literatura per a grans editorials com RBA o Random House i es dedica al cinema documental. I és aquesta alternança entre el Bàltic i el Mediterrani, la inspiració d’un nou llibre reportatge que prepara sobre el mar balear. “He entrevistat distints perfils per veure quina és la nostra relació d’illencs amb la mar”, explica. Herranz confirma que “s’ha perdut el nostre vincle amb la mar, si compares la protecció a Mallorca del mar i del camp, t’adones que hi ha molt poca atenció sobre la mar”. L’autor ens avisa que “s’hi cremen llaüts de 150 anys, el menyspreu al patrimoni marítim reflecteix una ignorància molt gran sobre la flora i la fauna de la mar”.

El 4 de juliol Herranz estrenarà el documental “Giraldos Brothers. Män utan nerver” sobre la vida en un poble del centre de Suècia, Hörby, on “els seus habitants són reconeguts com a bons narradors d’històries i també és un indret que s’associa al vot d’extrema dreta”.

“El fil conductor del documental és la història de dos germans que als anys 30 eren equilibristes famosos a Suècia i ara ningú no els recorda, un estiu decidiren entrenar sobre una corda que penjaren al costat del cementeri del poble, caminant-hi a 30 metres i sense xarxa”, indica Herranz, interessat per “la recuperació de la memòria històrica que sorgeix dels relats mínims i els detalls, el que dóna el bagatge”. L’autor s’ha negat a sots titular el documental al registre d’Estocolm i prefereix obligar als de la capital a fer l’esforç d’entendre els protagonistes. I és que la diferència i el matís és precisament un aspecte rellevant de la pel·lícula.

El futur projecte audiovisual d’Herranz s’endinsarà en la realitat de les monedes locals. “Solen tenir un vessant social que influencia sobre el comerç local, amb exemples com la lliure de Bristol, el sardax de Sardenya o el dalar de Suècia”, apunta.

Carles Domènec