Coneixeu algú que hagi punxat mai la roda d’un autobús? La pregunta podria l’inici d’un monòleg còmic o d’una pel·lícula de terror, però una trentena llarga d’escriptors i editors del País Valencià poden respondre ja que sí. Perquè exactament això és el que els ha passat en el seu desplaçament cap a Barcelona per presentar les seves propostes literàries a la Setmana del Llibre en Català. De versions n’hi ha per a tots els gustos: des de qui deia que ja havien sortit punxats des de València fins als qui deien que havia estat un escamot del PP que no volien “que passèssim la Sènia, com ha fet sempre”. Total: de València a Barcelona 6 hores d’autocar i avui horabaixa en acabar sant tornem-hi que no ha estat res. El cas és que els escriptors valencians en llengua catalana han estat avui els grans protagonistes de la jornada a la Setmana del Llibre en Català amb una multitud de propostes ben interessants i variades, des de l’assaig a la poesia passant per la novel·la d’aventures, la negra, la infantil i juvenil i els llibres de viatges.

Si des d’aquesta revista hem defensat sempre que la literatura que es fa al Sud està passant per un moment dolcíssim pel que fa a la creació, ahir les veus a la setmana eren unànimes: “els hem d’ajudar al màxim per aconseguir fer-se visibles”. I si bé des de Catalunya es veu amb optimisme el canvi polític que hi ha hagut a les institucions valencianes des del passat 25 de maig, les coses no es veuen tan clares des del Sud: “ens ha costat molt arribar fins aquí, punxada a banda, i ens costa moltíssim vendre llibres en català a Catalunya” es queixava un editor. Des de la taula de l’actualitat política en què participaven Francesc Viadel i l’optimista incorregible Toni Mollà també es criticava la lentitud de l’administració en alguns aspectes “que es podrien haver resolt en una setmana, com la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio”, segons Mollà. Viadel alertava de la manca de perspectiva que hi hauria sobre els processos històrics contemporanis per als més joves i Mollà advocava per aplicar un model nòrdic basat en les indústries culturals per als territoris de parla catalana, “una de les poques solucions possibles després d’esgotat el model agrícola i indústrial”.

De totes maneres, la frase de la jornada li hem d’atribuir a Xavier Aliaga: “nosaltres no hem de renunciar a res perquè facem literatura que alguns adscriuran a un gènere o a un altre. Només hem de renunciar a fer literatura fast-food”. En vista de les magnífiques propostes literàries que han defensat els valencians a la Setmana (podeu trobar totes les novetats a diferents casetes, però molt especialment a la 41), i en vista al que han escrit en els darrers anys, podem assegurar que avui per avui la literatura en català al País Valencià està més a prop d’un d’aquests secrets restaurants aspirant a moltes estrelles Michelin que no pas al fast food. Ara només cal que ens creguem que val la pena anar-hi de tant en tant.

SEBASTIÀ BENNASAR