Convergeixen al mercat editorial dues magnífiques novel·les amb alguns paral·lelismes temàtics: ‘La Malcontenta’ (Proa) de Sebastià Alzamora (Palma, 1972) i ‘La memòria del buit’ (Edicions del Periscopi) de Marcello Fois (Nuoro, Sardenya, 1960).

L’escriptor italià ens reconcilia amb un assassí en sèrie, un personatge llegendari, un bandoler sard amb experiència a les guerres africanes i la guerra mundial. El món illenc hi apareix en la seva doble condició: la centrífuga que promou la sortida natural a l’exterior de les ments inquietes i la centrípeta, perquè l’illa és un univers amb les seves pròpies regles de les que no és fàcil fugir-ne i a on sempre s’hi torna.

Fois fa que el lector arribi a ser còmplice del cruel personatge, traumatitzat per les humiliacions sofertes pels terratinents locals des de la primera infantesa. És la mateixa simpatia que sentim per Joan Durí, un altre personatge real, a la Mallorca del segle XIX, que en aquest cas inspira La Malcontenta. “És un conte moral i, sobretot, una història d’amor”, afirma Alzamora, autor de la tercera novel·la ambientada al mateix poble després de ‘Sara i Jeremies’ (2002) i ‘Miracle a Llucmajor’ (2010).

‘La Malcontenta’, amb un regust de western mediterrani, demostra que l’amor és una força poderosa. “Major que la ràbia, la cobdícia i les ànsies de poder”, contà Alzamora. Per amor, la protagonista del relat és capaç d’executar una visceral revenja i cometre fets que mai hauria pensat fer. La relació no és fàcil. “És un amor brusc i salvatge entre un home que és un delinqüent i una dona que l’accepta i el redimeix”, avisà Alzamora. I a més, a la història hi trobarem humor capaç de conglomerar, com ho fa el temps, el fang i les petites pedres amb els rocs més grans als marjals, un rellevant sentit del bé i el mal amb el refinament i al mateix temps primitivisme tan genuïns de la ruralia de l’illa de Mallorca.

Carles Domènec

Carles Domènec.