Amb ‘Camp de Bard’, l’escriptor Ponç Pons (Alaior, Menorca, 1956) acaba de ser distingit a Girona amb el 38è Premi Miquel de Palol de poesia. L’autor ens promet que l’obra reuneix “les meves dues grans passions: la naturalesa i la poesia”.

Proa publicarà el volum al novembre. “És extens i molt treballat, he experimentat amb diverses formes estròfiques i la gama temàtica és també molt variada”, explicà Pons, qui assegurà que “partint del menorquinisme més autèntic, he intentat poetitzar l’humanisme i obrir-me a la universalitat”. A més, hi trobarem poemes en francès, italià, gallec i català. “Hi ha històries bíbliques, versions amb humor de la història sagrada, poemes dedicats a obres d’art, i la presència de dones és important, com Santa Teresa de Jesús, Clarice Lispector, Emily Dickinson o Edith Stein”.

Coneixem l’existència de ‘Camp de Bard’ després d’un any de la publicació del poemari ‘El rastre blau de les formigues’ (Quaderns Crema) on l’autor s’endinsava en l’aforisme des de la delicadesa i la precisió . És la feina feta amb minuciositat una de les característiques de l’escriptor menorquí, el foc lent, la depuració i la síntesi. Els versos de Pons amaguen capes, profunditats i referències. El lector mai en surt agredit perquè sempre és capaç d’adaptar el propi ritme a un dels múltiples nivells de lectura que el poeta proposa.

“Al fons del meu cor me sent un poeta jove, sóc un aprenent, estic començant i aquest premi representa un estímul per continuar escrivint, cada llibre representa un començar des del principi”, indicà Pons, qui insistí que “s’ha de ser humil, tot el que s’ha fet abans no serveix, el meu lema és començar sempre de zero, la passió és fonamental i també la humilitat per aprendre, m’hi jugo la vida a cada paraula”.

Carles Domènec