Un dels punts comuns de trobada, a la ciutat de Bolonya, és la llibreria Giannino Stopani, dedicada als lectors més joves, de parets de pedra i gairebé sempre plena de gent. Hi destaquen els volums internacionals, les seccions en distints idiomes i els retallables. No gaire enfora, a un centenar de metres, la Zanichelli és considerada patrimoni de la ciutat. Els llibres amb relleus de paper en són l’especialitat de la casa, n’ocupen un espai preferent. Fins i tot, hi trobem cases de nines fetes en cartó: La casa delle bambole.

Del 26 al 29 de març, els aparadors de les dues botigues són plens de llibres il·lustrats per a nins, coincidint amb la Fira de Bolonya, la més important del món en l’àmbit del llibre infantil i juvenil. Fa un any, la fira acollí la cultura catalana com a convidada d’honor, enguany la distingida ha estat la Xina. Una part de l’esforç de l’any passat s’ha cristal·litzat a la fira actual. Hem de pensar que un dels objectius és vendre drets dels il·lustradors a les editorials estrangeres, sovint en forma de coproduccions internacionals. Una altra fita és estendre els ajuts a la traducció i la il·lustració, que han augmentat substancialment.

Un any després, sorprèn la comparació, amb l’absència aquesta temporada de polítics a l’estand de l’Institut Ramon Llull i de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Tampoc hi eren els periodistes, que seguien els polítics. En canvi, l’activitat dels tècnics ha estat tan intensa com abans. Els editors en català també han crescut.

A Bolonya, fa cinc anys, va començar el periple internacional de la il·lustradora Aina Bestard (Palma, 1981). Ella guanyà, en aquesta edició, el premi de l’Associació d’editors italians, en la categoria de Belles Arts, per ‘Què s’amaga dins el cos humà?’ (Cossetània). Al lliurament, d’una quinzena de guardons, la mallorquina fou l’única creadora no italiana, un fet que ajuda a entendre la dificultat i la importància d’introduir-se al mercat estranger.

Al setembre, publicarà un nou àlbum, sobre diferents maneres de reproducció animal. Bestard segueix intentant estimular els més joves en l’observació dels detalls. El terrassenc Lluís Prats s’endugué un dels premis de la Fira, el Stregga Ragazze e Ragazzi, en la categoria de 6 a 10 anys, amb ‘Hachiko el gos que esperava’ (La Galera).

L’eivissenca Violeta Lopiz, que viu a Berlín, omplí a vessar la presentació del llibre ‘The Forest’, que ha il·lustrat amb Valerio Vidali, a partir d’un text del periodista Riccardo Bozzi. L’acte va tenir lloc al bar-restaurant ZOO, al costat de l’edifici de la universitat antiga, amb els dibuixos de l’àlbum penjats a les parets i el sostre. És un lloc ple d’estudiants, que hi dinen i hi estudien, envoltats de productes de disseny. ‘The Forest’ s’edita en 4 idiomes: Enchanted Lion Books (Estats Units), Terre di Mezzo (Itàlia), Gallimard Jeunesse (França) i Editorial Milrazones (Espanya).

La inauguració de l’estand de la cultura catalana comptà amb Izaskun Arretxe, responsable de l’àrea de literatura i pensament del Llull i amb Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Es recordà la situació d’excepció de bona part de l’anterior govern català. L’estand era a pocs metres del d’Espanya, dues terceres parts del qual, l’ocupaven editors valencians. La Xina fou la comunitat convidada d’enguany. 90 editors xinesos assistiren a la fira, així com 28 autors i 24 il·lustradors. La imatge de l’abraçada entre la gran festa italiana de la literatura infantil i juvenil, i el múscul editorial xinès la resumien dues hostesses al migdia, carregades de porcions de pizza per als seus companys. La fira fou també l’escenari de la primera edició d’un congrés europeu dedicat a les llibreries independents, en el qual participà Paula Jarrín, la comissaria de la participació catalana de l’any anterior.

Carles Domènec.