Lluís Puig: “No desitjo a ningú l’exili, ni al meu pitjor enemic”

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, al Centre Català de Brussel·les

Parlem a Brussel·les amb Lluís Puig, conseller de Cultura del govern de Puigdemont

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, al Centre Català de Brussel·les
L’ex conseller de Cultura, Lluís Puig. Fotografia de Carles Domènec.

És migdia del primer divendres de maig. Està a punt de començar. El recital poètic, a favor de la llibertat d’expressió, que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, s’havia de celebrar a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les però, finalment, està a punt de fer-se al Casal Català de la capital belga, per evitar més represàlies derivades del 155. La presència del conseller Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959) a la seu catalana, durant un homenatge a Manuel de Pedrolo, acabà fa unes setmanes amb la dimissió de la directora de Relacions Exteriors, Marina Borrell.

lluis_puig03_w
Un noi pendent de l’entrevista de l’ACN a Lluís Puig, a Brussel·les, abans de començar el recital poètic al Casal Català. Fotografia de Carles Domènec.

Una periodista de l’Agència Catalana de Notícies entrevista Lluís Puig i la presidenta d’AELC, Bel Olid, a peu de carrer. És l’hora de la pausa als centres de Secundària. Un parell d’al·lots es fixen en la càmera, un d’ells demana si són d’Espanya. “De Catalunya”, responen els protagonistes. “De Catalunya, és a dir d’Espanya”, replica el jove. “No, no, de Catalunya”, tornen a respondre. “No és el mateix?”, insisteix. Poc després, al petit i lluminós saló del Casal Català de Brussel·les, amb la presència de tres consellers del govern de Carles Puigdemont (Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín), podem parlar uns minuts amb el màxim responsable de Cultura, i tornem a entendre que una de les tasques dels consellers exiliats, en el seu aïllament, és precisament fer-se entendre i respondre una i mil vegades preguntes com la del jove. Uns han definit aquesta pedagogia com internacionalitzar el Procés, però, si ens hi acostem, té ingredients de croada o d’acte de fe. La cambrera del restaurant on compartirem taula amb dos dels consellers, Serret i Comín, membres de la junta de l’AELC i escriptors, em demana d’amagat qui són les persones que dinen. En saber la resposta, em demana si donar-ho a conèixer a un diari podria desprestigiar el seu local. Bocabadat, m’adono que la difusió internacional no és una tasca gaire fàcil.

consellers02_w
Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, al Centre Català de Brussel·les. Fotografia de Carles Domènec.

Té por del que li pugui passar?

Aquí no tenim cap mena de protecció, però no temem. Confiem guanyar i que Espanya quedi retratada, i que no aconsegueixi les extradicions. Penso que aquest fracàs els obligaria a moure fitxa.

Quina feina heu pogut fer, relacionada amb la de conseller, d’ençà que sou a Brussel·les?

La delegació de la Generalitat ha fet molta feina, no hem partit de zero. Hem tingut reunions amb molta de gent, amb directius de festivals. Hem vist 6 o 7 espectacles on participaven catalans. Sempre se n’aprèn. Els lligams entre Catalunya i Bèlgica seran més forts, quedarà una cultura més oberta i ampla. Hem rebut visites de moltíssima gent, en l’àmbit individual i col·lectiu, públic i privat. Són ells que et fan sentir conseller de Cultura, legítimament escollit. El fet de poder ser aquí, en llibertat, ens ensenya que la relació entre les associacions permet fet molta feina. És amb ells que avancem. Els canvis tecnològics i la facilitat de viatjar han fet que el contacte sigui molt viu. És mal d’entendre que uns problemes de naturalesa política, no es resolguin amb la política.

Quines expectatives tenen?

En realitat, la vintena de persones amb casos judicials, som una anècdota. Podem aconseguir que hi hagin bones notícies. Hem d’esperar a l’estiu, i veure si quatre països (Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Escòcia) ens donaran bones notícies. No serà pica ferro fred. Servirà per desmantellar aquesta fal·làcia política. Fa sis mesos, quan arribarem, l’opinió pública internacional pensava que el cas català era una simple qüestió d’una Catalunya més rica que es volia independitzar. Ara, amb el temps, es parla de problema polític. Ara, tothom ho sap.

centre_cat01_w
Protagonistes del recital poètic a favor de la llibertat d’expressió, celebrat al Centre Català de Brussel·les. Fotografia de Carles Domènec.

Com és sentir-se a l’exili?

No desitjo a ningú l’exili, ni al meu pitjor enemic. Això no impedeix que, a Brussel·les, que és una ciutat molt cosmopolita, on hi ha un gran cercle de catalans, ens sentim acompanyats. Hi ha moments de dol, Bèlgica és una presó molt gran per a nosaltres, sentim enyorança. Tenim força perquè seguim fent feina. A la presó, hauríem d’estar callats.

Creu que tindrem un nou govern durant els dies vinents?

Esgotarem fins a la darrera possibilitat i l’últim minut per poder arribar a un govern. I si no arribem a un govern, farem unes noves eleccions amb l’objectiu d’augmentar el vot, a favor de la llibertat. L’Estat ha acomiadat gent d’una forma salvatge, han anat a fer tot el mal que han pogut. Amb tot, el 155 no genera cap idea de futur, no ha servit per a res. Veiem que no han acceptat els resultats d’unes eleccions. Ells són els perdedors, els que posen traves jurídiques que s’han tret de la màniga.  Un Partit Popular amb tan sols 4 diputats altera el resultat del 21-O. Ells ens van obligar a unes eleccions, que nosaltres vàrem encarar amb unes condicions molt dolentes, amb gent a la presó i amenaçada. I, fins i tot així, les vàrem guanyar. Ens entristeix moltíssim l’Espanya que està quedant.

Carles Domènec.