És difícil visitar Paris Photo durant unes hores i no caure en la sobredosi. L’espectador acaba sent conscient que no és possible assimilar tantes imatges, però segueix buscant-ne, embogit, a les parets dels espais destinats a les galeries i Institucions que hi participen.

Els milers d’imatges que s’han pogut veure al Grand Palais semblen interrogar l’espectador, que n’identifica moltes d’elles, i que es demana què fa que una imatge esdevingui una icona universal. Sigui com sigui, l’oferta a Paris Photo, una mica escapçada el darrer dia del festival, a causa de la celebració del centenari de l’armistici de la Primera Guerra Mundial als mateixos Champs Elysées, és tan gran que tothom pot acabar veient-hi les seves dèries i obsessions. Al Grand Palais hi coincideixen col·leccionistes que arriben al Saló per comprar fotografies, els galeristes que se les venen, els grans fotògrafs i les institucions, a més de desenes de milers d’espectadors. Aquí s’acorden algunes de les grans exposicions internacionals de les temporades vinents i s’estableixen les tendències.

 

Text i fotografies de Carles Domènec

 

 

 

Fotografies de Carles Domènec