‘Leurs enfants après eux’ (Actes Sud), publicat en castellà a Alianza de Novelas (‘Sus hijos después de ellos’), és la segona novel·la (després de ‘Aux animaux la guerre, 2014) de Nicolas Mathieu (1978, Épinal, Vosges, França), que va merèixer el premi Goncourt 2018. 

«És la història d’un món que s’acaba, una novel·la premonitòria del fenomen dels Gilets Jaunes, que tracta el tema de la violència social, dels sentiments de desclassament i frustració que, finalment, esdevenen violència, per la degradació de les condicions de vida”, contà l’autor, aquesta setmana a Luxemburg, no gaire lluny d’on es situa l’acció. La frontera, però, ho canvia tot. De la rica Luxemburg al cantó francès, a una vall que esdevé l’escenari de l’argument, on la indústria siderúrgica, motor econòmic de la regió, es troba en declivi. 

Els diàlegs

“Hi ha diferents nivells de llenguatge al llibre i molts diàlegs, que restitueixen una sonoritat pròpia de la forma de parlar d’unes persones d’una determinada zona geogràfica”, digué Mathieu, que ambienta la trama a la zona del Gran Est de França, en plena desindustrialització. L’acció succeeix durant els estius de 1992 a 1998. Són uns anys situats entre la caiguda del mur de Berlín i l’atac a les torres bessones de Nova York, una era que s’ha arribat a batiar com la de la fi de la història, perquè és una mena de punt d’inflexió, i un moment en què el triomf del liberalisme esborra moltes traces i de la manca de dos pols en discòrdia. “Escric sobre personatges que no tenen horitzó, la novel·la funciona entre l’equilibri entre la velocitat i la contenció, hi ha un sentiment semblant a la desorientació que solen sentir els adolescents, com els protagonistes del llibre”. 

Es parla d’un món que desapareix. “El meu model per escriure és la visió documental, amb un llenguatge poètic”, amollà l’escriptor. Mathieu s’atreví a definir la seva novel·la com a “una mena de Shakespeare dels Armilles grogues”, i explicà que “quan una sèrie de persones formen part d’un món que desapareix, aleshores no hi ha res a transmetre”. El guardonat amb el Goncourt 2018 acceptà “l’etiqueta d’autor polític, perquè tot és política, tot i que em costa més definir-me com a autor compromès”.

Carles Domènec.