L’autor publica la novel·la ‘L’any que va caure la roca’ (Proa).

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) explica que la manera d’acabar amb el poble de Malpui, al Pallars, era amb el símbol que l’havia definit, amb la Roca, sepultat sota una allau de grans pedres. “La mateixa roca que havia originat el poble, el fa desaparèixer”, advertí. A finals del 1975, un grup de set joves vol fugir d’aquell indret. En tornar d’una discoteca, on la música de tota la vida havia començat a deixar pas als sons britànics popularitzat pels Beatles, descobreixen que el poble ha desaparegut.

S’instal·laran a pocs quilòmetres, a l’Hotel Muntanya. “Els mateixos set joves que volien marxar seran els encarregats de reconstruir el poble que es mor, evidenciant valors de solidaritat, però també de rivalitat”, explicà l’autor, que retorna a ‘L’any que va caure la roca’ (Proa) al món literari de ‘Dos taüts negres i dos de blancs’ (2013). A Malpui, l’escriptor ha ambientat altres novel·les, com ‘La mula vella’ (1969) o ‘El salvatge dels Pirineus’ (2005), i relats com ‘L’home que corria més que el sol’. 

Els fets ocorren quan Franco mor i la transició democràtica avança. “L’any 1975 és, per a la majoria, l’any de la mort de Franco, però en alguns pobles, en especial aquells que no havien sofert els morts a la Guerra, aquella no era una mala època perquè hi havia prou aliment”, contà Coll. El novel·lista ens recrea l’aparició de les noves produccions agrícoles: “Espanya entrà a l’ONU els anys cinquanta, els Estats Units veien Espanya com un país amb futur per vendre els seus productes, i s’adonaren que, abans, se’ls ha d’ensenyar, d’aquí la creació de les escoles agràries, en les quals els pagesos supervivents dels pobles petits aprenien la nova agricultura”. Coll afirmà que “la caiguda de la roca és com la caiguda d’un mur, amb el suport del professor de l’escola agrària, es tracta de fer una revolució, almenys, econòmica, que implica, abans de res, la destrucció de la tradició, els rituals i els conreus d’abans, acabant amb els prejudicis de cada família i la creació d’una nova societat, una cooperativa agrícola i un poble nou”. 

 

La novel·la té tres parts. A la primera, es descriu la catàstrofe i la superació del cataclisme, a causa de l’allau. A la segona, que va del 1975 al 1979, s’expliquen els problemes sorgits a la cooperativa. Per últim, la trama ens situa l’any 2014, amb els personatges que es tornen a reunir i s’enfronten a una societat que ja ha canviat. “Els protagonistes són set homes, que són molt diferents, es porten 8 o 9 anys entre el més gran i el menor, provenen de famílies distintes que abans s’havien odiat”, assenyalà l’autor. 

Carles Domènec