Edicions del Periscopi i Anagrama publiquen ‘El colibrí’ de Sandro Veronesi

Fotografia de Marco Delogu



‘El colibrí’ és la novel·la més exitosa del toscà Sandro Veronesi (Florència, 1959), més fins i tot que ‘Caos Calmo’ (2005). Amb les dues, ha guanyat el Premi Strega. Periscopi, en català, i Anagrama, en castellà, publiquen ‘El colibrí’, ja convertida en best-seller.

«A Itàlia, hem viscut un moment catàrtic pel que fa al món de la novel·la, que s’ha vist com a important i útil», digué Veronesi, que contà que ha viscut «aquest darrer any, d’una manera esquizofrènica, amb l’èxit més gran literari de la meva vida i, al mateix temps, sentint les sirenes de les ambulàncies i intentant protegir la meva família».

‘El colibrí’ presenta la història de Marco Carrera, un oftalmòleg italià, la vida del qual queda marcada per una sèrie de tragèdies, grans amors i pèrdues fatals. El protagonista lluita contra les adversitats i resisteix, i té una mena de revelació que l’ajuda a entendre el sentit de la vida. Sílvia Sesé, editora d’Anagrama, assegurà que «és una novel·la feliç sobre la vida, la superació i la resiliència, l’empatia i l’amor’. L’editor de Periscopi, Aniol Rafel, definí l’obra com a «poderosa, emocionant i un cant a la vida, és pura literatura».

L’autor desvelà que «quan era jove, aspirava a controlar tots els elements de la novel·la, però he anat canviant, al Colibrí he anat construint com m’anava sortint, d’una manera natural, era arriscat, però he anat acceptat el que m’arribava al pensament, volia rompre la tirania del temps cronològic».

Veronesi afirmà que «l’escriptura del Colibrí ha estat un petit acte de valentia, per a un escriptor és important que les coses fundacionals de la seva vida tinguin una sortida literària i, a més, l’art major és parlar del vertader i concret, per això hi ha una sèrie de veritats que són molt interessants, però difícils d’afrontar». El novel·lista assegurà que «l’art ha d’ajudar a considerar algunes coses de la vida des d’un punt de vist realista, vivim en un moment difícil d’una història meravellosa, perquè la civilització encara no ha mort i no m’avergonyeixo de conservar aquesta esperança». 

En tot moment de la roda de premsa telemàtica, l’italià volgué distingir entre la llibertat i la veritat. «Hi ha gent que es manifesta contra l’ús de les mascaretes, i ho fa en nom de la llibertat, però si aquestes persones es fan seves la llibertat, la veritat queda amenaçada». Per parlar de l’amor, en general, s’endinsà en el terreny de la psicoanàlisi: «la veu del narrador, que és la meva, no és gaire sentimental o romàntica, perquè és una visió d’escriptor que veu l’amor com una patologia o un exercici de masoquisme, des del punt de vista psicoanalític, en realitat El Colibrí és un llibre sobre l’amor, que és la capacitat de revertir tota la nostra energia vital en una altra persona, l’amor és capaç de redirigir aquesta força vital, sense deixar-la morir».

Carles Domènec