Confirmat, els escriptors valencians de novel·la negra fan autèntica màgica amb els seus texts i a dia d’avui marquen la tendència d’aquesta mena de narrativa en català. El darrer text que ho exemplifica és Greal de sang, del Gregori Royo (1963), publicada per Alrevés en la seva col·lecció Crims.cat, que ha obtingut el premi de narrativa Ciutat de Vila-Real 2020.

Si Royo ja va entusiasmar-nos formant tàndem amb Maite Enrique sota el pseudònim d’Andrea Robles en el 2009 amb La visita del vent, ara cal afirmar que tenim la immensa sort de la seva recuperació per al gènere negre.

Què ens ofereix aquesta novel·la? D’entrada un gran cant d’amor a València, la ciutat on discorre l’acció. Hi ha dues trames paral·leles: d’una banda la desaparició de la relíquia del sant greal de la Catedral de València i de l’altra l’aparició d’un jove mort amb un estrany tatuatge que fa sospitar que un suïcidi o una mort accidental per excés d’ingesta d’alcohol s’ha de descartar.

Així, un sotsinspector de la policia judicial, Jordi Lleonard, s’haurà d’enfrontar a una investigació ben complicada dins el món de determinades sectes i tindrà -com no podia ser d’una altra manera en una novel·la que no defuig les acluclades d’ull als elements referencials i clàssics del gènere- l’ajuda d’una companya de delictes patrimonials potser massa guapa i tot per ser policia.

Fins aquí el que es pot explicar del llibre, però ara anem a veure’n les grandeses. En primer lloc la multiplicitat de registres. Royo pot adaptar la llengua a la primfilada retòrica d’un gurú religiós; a la ironia soterrada d’un diàleg policial; a la confraternització entre dos policies amics com LLeonard i Vidal i fins i tot al grau familiar del nostre protagonista quan es mou en àmbits més domèstics. Llavors hi ha tot el joc metaliterari, perquè Royo és capaç de mesclar la filosofia platònica, els llibres de sectes, referències cultes i de la cultura popular sense que li tremoli el pols.

I llavors hi ha tot el devessall de coneixement històric sobre la ciutat de València, els jocs de tipus medieval i el domini perfecte dels tempos de l’acció i de la dossificació de la narració.

Tot això constata que, una vegada més, des del Sud es fa una altra aportació fonamental per entendre la vitalitat de la novel·la negra a casa nostra. Ara només cal desitjar que no tornin a passa onze anys abnas de poder tornar a llegir una obra de l’autor.

SEBASTIÀ BENNASAR

Greal de Sang. Gregori Royo.

Alrevés. Crims.cat

Premi de Narrativa Ciutat de Vila-Real 2020