L’escriptora canadenca Ashley Audrain explicava ahir, durant la presentació a la premsa espanyola i llatinoamericana de la novel·la ‘The Push’ (traduïda en català i castellà com L’Instint / El Instinto, Columna i Alfaguara), que un periodista havia batiat amb el nom de Mum Noir aquelles novel·les, com la seva, en què la maternitat i les seves conseqüències són el rerefons d’històries d’acció o thrillers, i s’hi expressa una certa violència.
La criança i les dificultats de dur-la a terme, el sentiment de la culpa i la malaltia mental s’entrellacen a L’Instint (confondre amb la novel·la de Sergi Pàmies, publicada a Quaderns Crema, amb el mateix títol, i que va guanyar el Prudenci Bertrana 1993). “L’experiència de la maternitat provoca pors, i són aquestes pors les que els escriptors volen explorar”, contà Audrain, que afirmà que “la ficció és precisament el lloc per fer-ho”.
El llançament del debut d’Audrain ha tingut lloc en una trentena de països. Molts dels distints editors del seu llibre han treballat conjuntament per consensuar les distintes publicacions d’aquest thriller psicològic.
Sinopsi de L’Instint, segons l’editor
La Blythe Connor està decidida a convertir-se en la mare amorosa i dolça que ella no va tenir mai, però quan neix la Violet, totes les seves pors es desboquen. S’adona que la criança té moments molt complicats i comença a tenir la sensació que no connecta amb la nena tant com s’espera que ho faci una bona mare. I a mesura que passen els mesos, se li fa intensa la intuïció que hi ha alguna cosa que no va a l’hora en la seva filla, que no es comporta com els altres nens. Pot ser que la Violet sigui una persona malvada? És possible, realment? O tot plegat només és al seu cap? El seu marit, en Fox, diu que imagina coses i que tot és fruit de les seves pròpies inseguretats. I la Blythe comença a preguntar-se si està perdent el seny, tal com els ha passat a les dones de la seva família. L’instint és un tour de force que es llegeix d’una tirada, una novel·la totalment immersiva que explora els racons més foscos de la maternitat i la salut mental i ens confronta amb la idea que tenim sobre el que devem als nostres fills i sobre els límits del que pot suportar una dona que se sent contínuament qüestionada i jutjada.
En català, traducció d’Alba Dedeu. En castellà, de Carlos Jiménez Arribas.
Coincidència o corrent literari, les novel·les considerades Mum Noir se succeeixen als darrers temps. En basc, l’alabesa Katixa Agirre ha publicat ‘La madre no’, una novel·la d’intriga judicial en la qual una jove mata els seus dos fills bessons. L’exitosa Leila Slimani va guanyar el premi Goncourt amb la sorprenent ‘Chanson douce’, les primeres línies de la qual anunciaven l’assassinat de dos nens per part de la seva mainadera.
La mexicana Brenda Navarro planteja a ‘Casas vacías’ dues històries entrellaçades de dues mares. Una perd el seu fill al parc i l’altra se l’endú. Gin Phillips narra a ‘Fierce Kingdom’ la història d’una mare i el seu fill, atrapats, en una visita a un zoo, a causa d’un tiroteig. La novel·la ‘Miracle Creek‘, de Angie Kim, també comença amb la mort d’un nen, de vuit anys, a causa d’una explosió. El fill de l’autora va patir, quan tenia quatre anys, una malaltia que es tracta amb oxigen pur, fet que obsessionà l’escriptora per la preocupació que comportava el risc d’una explosió. Sense formar part estrictament d’aquest corrent del Mum Noir, Eva Baltasar es debat a ‘Boulder‘ entre la maternitat i la solitud, i Marta Orriols analitza els efectes i els dubtes de la maternitat a ‘Dolça introducció del caos’. La por a una malformació del fetus s’expressa a ‘La hija única’, de Guadalupe Nettel, mentre que Annie Ernaux recorda la seva pròpia experiència durant un avortament a ‘L’Événement’. Jennifer Hillier s’inventa el segrest d’un fill, per part d’una persona vestida de Santa Klaus. Rachel Howzell descriu un assetjament a una filla en ‘They all fall down’. La quebequesa Suzanne Jacob publicà ‘L’Obéissance‘, en què tractava el tema de l’infanticidi i les complexes relacions mare-filla.
El sociòleg Fabienne Soldini, de la Universitat Aix-Marseille, que ha estudiat el fenomen de la violència de les mares a les novel·les policíaques contemporànies, ha arribat a afirmar que “l’amor maternal es construeix com un risc, risc a la vegada psicològic, familiar i social”. Soldini comenta que “les males mares d’avui en dia, no ho són de la mateixa manera que ho eren les d’abans”.
Carles Domènec
Bearn 