En els darrers temps la novel·la negra comença a estar un pel saturada del que anomenem “procedurals”, aquelles novel·les on veiem amb detall el quefer dels policies enfrontats a la resolució d’un cas i que tenen en Ed Mc Bain i la seva famosa comissaria 87 (la que va inspirar Hill Street Blues, vista aquí els anys 80 com a Canción triste de Hill Street, amb els dos rombes i la mítica frase “tengan cuidado ahí afuera”). De policies n’havíem vist molt pocs fins als anys 90, però amb el tombant de segle els policies han proliferat enormement en tota mena de literatures i ara en patim una veritable saturació. Tot i aquesta saturació sempre hi ha espais per a la sorpresa i més quan aquesta està fet amb rigor i un plantejament allunyat dels efectismes gratuïts. I precisament això és el que trobem a El misteri del bressol buit de la Montse Sanjuan (Lleida, 1956), editada per Pagès Editors.

Un consell, no us deixeu impressionar desfavorablement ni pel títol ni per la portada (crec que l’editorial hauria de replantejar-se alguns conceptes de disseny però cadascú es gasta els diners com vol…). No són els més agraciats del món. Però al darrera d’aquesta carta de presentació s’hi amaga una sòlida novel·la policíaca amb un personatge ben treballat i definit, l’Anna Grimm, una sergent dels Mossos d’Esquadra que en aquesta ocasió s’haurà d’enfrontar a un doble assassinat i a la desaparició d’un nadó, a més de comptar amb un element distorsionador en el seu equip habitual, un caporal que està convençut de la culpabilitat de l’ex-marit de la dona morta i pare de la criatura desapareguda i que vol imposar les seves tesis a tota ultrança. És clar que tot sempre és molt més complicat del que sembla.

Montse Sanjuan ha bastit un bon artefacte literari i l’ha dotat de bons recursos: un començament in media res amb la sergent ferida que ens fa llegir la història fins al moment en què tot es precipita; la inserció d’un dietari pel mig; alguns canvis de focalització i uns personatges humans que pleguen per dinar (encara que ella sovint es conformi amb un cafè) i que a al nit marxen a casa i tenen els seus problemes. Posats a trobar-hi un emperò, només ens queda coix saber més coses de la resta dels companys de l’Anna, de la seva vida, que els secundaris tenguin més entitat. Però això és un pecat molt menor.

A El misteri del bressol buit es fa una interessant indagació sobre la maldat. I l’autora se’n surt amb nota i ens deixa a tots amb l’angoixa de pensar quina mena de societats estam construint. Que hauria de ser l’objectiu de tota bona novel·la de gènere.

SEBASTIÀ BENNASAR

El misteri del bressol buit

Montse Sanjuan

Pagès Editors

Lleida, 2015

275 pàgines