El premi de poesia de Sant Cugat va a parar a “Bratislava o Bucarest”, el tercer poemari d’un home de lletres integral 

La teoria que explica que el coneixement no hauria de romandre en compartiments estancs és això, una teoria. La pràctica normalment es mou per altres paràmetres, i per això són pocs els estudiants d’Història de la Xina de la Pompeu Fabra que saben que el seu professor és poeta. I encara menys els antics alumnes d’aquest home que explicava literatura contemporània que saben la seva passió per la sinologia. Però el cert és que aquest professor universitari, crític literari, traductor i antòleg és el nou guanyador del dotzè premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater.

El llibre que li ha valgut el reconeixement i els 7.250 euros del guardó –i que apareixerà a la primavera- es titula Bratislava o Bucarest, i és el tercer d’una producció literària poètica que es mou a un ritme de llibre per dècada, aproximadament, des del De bandera Liberiana (Columna, 1994) i el Mirall trencat (Proa, 2002), fins a aquest treball, que ha aconseguit seduir al jurat format per Jordi Cornudella, Marta Pessarrodona, Francesc Garriga i Imma Monsó. Ollé s’ha imposat als altres 38 originals presentats perquè el jurat “hem decidit atorgar el premi a un llibre que té una alta volada en l’ambició a la vegada que està molt ben resolta”, segons especificà Cornudella.

Bratislava o Bucarest és un llarg poema de 650 versos que ha estat dividit en seccions i que té un punt de naixença marcat: el o 2 o 3 de gener del 2009, quan fruit d’una lectura feta a la localitat mallorquina de Banyalbufar, el poema es va anar congriant fins atrapar per complet el poeta.

Ollé assegurà que “es tracta d’una obra que té un esdeveniment central, que és la de l’aparició de la bellesa i com aquesta et canvia”, però que aquesta aparició “és al mig d’un poema torrencial fet de moltes imatges, que té concomitàncies amb la meditació oriental, quan totes les imatges t’apareixen al cap”.

El poeta va reconèixer que aquest premi “és un estímul per a un canvi de vida que estic fent i que m’estic plantejant en els darrers temps, un canvi que pretén una certa desvinculació del món acadèmic per entrar de nou en el món de les lletres amb un paper més actiu en la literatura en català”. Potser ara no caldrà tornar a esperar deu anys per llegir els seus poemes.

Sebastià Bennasar