Guillem Frontera

Es Baluard (Palma, Mallorca). Fotografia de Carles Domènec.

Palma. Fotografia de Carles Domènec.

“El món no accepta el mestre perquè vol gent sense sentiment de pertinença”

No li agrada que li diguin mestre, però a Mallorca molts l’hi consideren, tant pels seus articles periodístics com per la seva obra literària. Tot i això hi ha qui considera que Guillem Frontera (Ariany, 1945) és un dels clàssics de la literatura catalana contemporània, més que res perquè cada un dels seus llibres provoca una sotragada. Ara arriba L’adéu al mestre (Club Editor), una novel·la que torna ser un cop de puny a la consciència d’una classe social que o no el llegeix, o no l’entén, o tot i fer les dues coses està mancada de la suficient categoria ètica i moral com per a rectificar.

Es Baluard (Palma, Mallorca). Fotografia de Carles Domènec.

Palma. Fotografia de Carles Domènec.

-La vostra novel·la arriba en un moment d’una certa fecunditat creativa amb un llibre de contes, una nouvelle i ara aquest darrer llibre, però després de molts anys de silenci literari. “L’adéu al mestre” era una necessitat imperiosa?

-Un escriptor ha d’intentar no escriure, és un exercici d’higiene mental. Ha d’intentar defensar-se de les històries. De vegades no basta i en parles amb els amics i amb aquesta primera sortida ja has trobat l’eficàcia i no segueixes, sobretot si les reaccions són fredes. Però sempre acaba havent-n’hi alguna que finalment es converteix en un llibre.

-Així, idò, hi havia una història que empenyia…

-Una d’aquestes històries em va aparèixer a principis dels anys setanta quan jo feia de documentalista a l’editorial Argos Vergara, on actualitzàvem enciclopèdies. Vaig trobar el cas d’un pintor alemany molt pulcre que odiava amb totes les seves forces els expressionistes, que considerava uns degenerats, una mica abans que Hitler els condemnàs a tots. Però va quedar malalt de Parkinson i només va poder pintar com els expressionistes. Allò es va interpretar com una opció per l’expressionisme i li va dur un gran èxit que a la vegada era el seu gran fracàs. Èxit i fracàs en una sola peça.

-Però aquesta història no basta per si sola…

-Un dia se’m va ajuntar la història amb una reflexió molt més actual sobre la desaparició de la figura del mestre, que hem de considerar una gran tragèdia. Aquella història tràgica i la suma de moltes parts del món comú varen desembocar en aquesta història.

-Parleu de l’adéu del mestre, i algunes persones a Mallorca us en consideren…

-Ni en broma em puc considerar mestre. Un mestre és aquell que te dóna eines per accedir al contingut i alhora et converteix en un ser històric. Tu ets alguna cosa i la vida té un sentit perquè flueix. Un mestre és qui t’hi situa.

-El món actual admet la figura del mestre? En queden?

-No. Hi ha un abandó total. El món actual no accepta cap mena de mestre i no vol persones amb memòria, està fabricant ciutadans sense passat i no accepta la figura del mestre perquè no vol gent que tengui sentiments de pertinença.

I doncs, els intel·lectuals d’avui?

-La figura del mestre molesta molt perquè el sistema vol gent sense història, ni passats ni arrels. Ara el que s’estila és l’intel·lectual que pertany a un gremi que proporciona coartades als productes del comerç.

-Alguns han llegit el vostre llibre exclusivament en clau artística, però en realitat és una gran al·legoria sobre la podridura de Mallorca…

-Volia treure de nou els fills dels Carnissers per veure i mostrar que continuen les seves traïcions a l’illa.

SEBASTIÀ BENNASAR/ CARLES DOMÈNEC.



Categories:Entrevista

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: