“Vull continuar vivint de vendre cultura en català”

Montserrat Úbeda a la llibrera Ona. Fotografia de Carles Domènec.

ONA és un nom lligat de forma indefectible a la cultura en llengua catalana. La mítica llibreria barcelonina va tancar les portes fa tres anys, però ara torna Ona llibres, a la Vil·la de Gràcia, al número 217 de Gran de Gràcia, i amb el mateix esperit que abans: vendre cultura en llengua catalana. La Montserrat Úbeda es posa al capdavant d’aquest projecte que demà obre les portes.

-Què és la nova llibreria Ona?

-És quelcom que s’ha d’entendre des de la premissa que no hi ha futur sense passat. No és diferent a la llibreria d’abans, però ara hi ha altres coses com el merxandatge català i també música en català. Volem que la difusió de la nostra cultura sigui la marca de la casa i això vol dir que hi ha d’haver història i poesia. Crec profundament en la llengua, en aquest poble i vull continuar vivint de vendre cultura en català. Jo vaig entrar a treballar a l’antiga Ona quan tenia tretze anys i la meva vida són els llibres en la meva llengua.

-Heu parlat de poesia i d’història, són dues apostes distintives?

-Hi ha una mancança de poesia a les llibreries i no podem dir que la història no existeixi. Cadascú treballa com pot, però en general hi ha pocs llibres d’història catalana a les llibreries. I jo vull que la gent la trobi, de la mateixa manera que pugui trobar epistolaris, correspondències… i per descomptat la poesia.

-Des que vau anunciar que tornàveu a obrir les portes la gent no deixa de parlar-ne…

-És que els clients de l’antiga llibreria són com una gran família i molts han dit que tornaran. Tenia molts dels seus contactes i molts s’han interessat en saber que tornàvem a obrir. Ona és un somni col·lectiu i és de tothom i jo he trobat molt a faltar tota aquesta gent. Ona era un paradís, un oasi, però per a mi era el normal: es venien llibres en català a Catalunya i això és un acte de normalitat.

-Què ha de tenir un llibreter?

-Humanitat. Nosaltres som un pont, som un equip amb tota la gent que fa que la cultura arribi als lectors.

-I heu anat a parar al barri de Gràcia, que sembla que s’està convertint en el barri de les llibreries de Barcelona…

-Jo he viscut a Gràcia tota la vida i és casualitat que siguem aquí: aquí hi vaig trobar el local i aquí som. Però jo hauria fet una llibreria només en català a qualsevol lloc on hagués obert, perquè vinc d’una escola concreta, d’una llibreria on els llibres estaven només en català.

-Obrir les portes és un somni?

-No, el somni va ser quan el meu pare em va dir que m’ajudava a obrir. Ara comença la realitat.

Sebastià Bennasar