Cinta Arasa

“Qui més qui manco sap qui són els trobadors, però difícilment saben res de les trobairitz”

Fotografia de Carles Domènec. Barcelona.

Fotografia de Carles Domènec. Barcelona.

Cinta Arasa publica Missió Trobairitz, una novel·la infantil que es presenta dimecres a Abracadabra

La literatura infantil i juvenil d’aquest país passa per un dels seus moments més dolços pel que fa a la creació. Múltiples propostes, bons il·lustradors i autors que demostren que el gènere continua estant més en forma que mai. Una de les darreres que hi ha arribat és Cinta Arasa (Jesús, Tortosa, 1978). Tot i que també ha publicat narrativa per a adults, amb Missió Trobairitz (Animallibres) acosta les poetes medievals occitanes als nens.

-Vàreu començar en el món de la novel·la amb una obra per a adults, “Arran d’Ebre”. Què us aporta la literatura per als més petits?

-Hi vaig arribar una mica per casualitat, perquè vaig començar a escriure per a nens quan feia Arran de l’Ebre, una novel·la que és bastant dura. Un cap de setmana era amb els meus cosins petits i em vaig inventar una història per a ells i així va sorgir el meu primer conte per a nens. Puntualment em venia de gust escriure per als més petits sense plantejar-me què en faria. I després ha estat casualitat que tots els projectes hagin anat sortint junts.

-Dins el camp de la literatura infantil heu tocat diferents registres…

-És que m’és igual escriure una cosa o una altra, depèn del moment. He fet el que em venia de gust quan em venia de gust. La història de les Trobairitz va venir quan em van regalar una gateta i em va venir de gust i la vaig fer i per als dos contes em va servir la ràbia que sentia quan nens i adults feien determinades afirmacions contra els immigrants en general i contra els àrabs o amazighs de casa nostra en particular, sense tenir en compte que tots els ibèrics tenim sang àrab i el seu pòsit cultural i per això vaig explicar tradicions catalanes d’origen amazigh, per tancar el cercle.

-I ara que la vostra carrera literària ha fet una passa important en nombre de publicacions, quin és el plantejament?

-Jo vull continuar escrivint com fins ara. Sóc molt feliç i els mals dies em poso a escriure i això és com un Prozac, em dóna molta energia i no sé si hi vull renunciar. Puc fer-ho perquè tinc una altra feina que és la que em dóna estabilitat econòmica, però per contra això em deixa menys hores per escriure.

cinta_arasa01_w

Fotografia de Carles Domènec. Barcelona.

-Diguéssim que fins al moment la vostra obra principal per als més petits és aquesta Missió Trobairitz, però com arribareu a aquestes poetes que no són pas les més estudiades i per què les heu explicat als més petits?

-És una paraula occitana i és veritat, fins i tot hi ha gent que no sap ni a quin gènere pertany. Jo vaig sentir poemes de les Trobairitz i la seva història per primera vegada a segon o tercer de BUP en una escola pública en un barracó on feia molt de fred i fèiem classe amb abrics. La professora era la Dolors Miquel i va aconseguir traslladar-nos fins al segle XII. I és cert que qui més qui manco sap situar els trobadors, que són molt populars, però difícilment saben que existeixen les trobairitz i per això ho volia explicar. A la gata li vaig posar el nom d’una tradició que és l’origen de la nostra literatura, molt vinculat a Occitània. Em vaig haver de documentar molt i no tota la documentació es plasma a la novel·la, però no crec que hagués estat capaç d’escriure per a adults aquesta història, que en el fons és una novel·la d’aventures.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: