Bernat Gasull

“El que a mi m’agrada és el joc amb el lector”

bernat_gasull02_w

Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

Bernat Gasull treballa incansablement per la llengua catalana des de la Plataforma per la Llengua i afirma que ha estat molt lector de contes. El mes d’octubre passat amb Viatge a l’illa dels pingüins (Voliana, edicions) va guanyar el premi que atorga la fira d’editors independents de Besalú, però prepara materials verdaguerians per ben aviat…

La vostra és una novel·la carregada, on passen moltes coses, hi ha molta informació i a la vegada és una delícia per al lector…

-Bé, jo necessitava que hi passessin moltes coses. Tenia moltes ganes d’escriure aquesta novel·la i volia que es plantegés una mica com un joc amb el lector on hi ha trampes i jocs per resoldre la partida perquè la novel·la és en realitat una excusa per anar explicant coses i de fet mai saps el que és més important. El que a mi m’agrada és el joc amb el lector i a la vegada la novel·la té començament i final perquè a mi m’agrada que les històries acabin.

Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

Barcelona. Fotografia de Carles Domènec.

-A més a més hi ha tres reptes: la voluntat lingüística, molt present; la voluntat de la consciència ambiental i la voluntat de fer la pròpia novel·la…

-Sí, crec que pot tenir diverses lectures i que hi ha detalls minúsculs que de vegades no ha vist un lector i un altre ha trobat. La voluntat del treball amb la llengua hi és, perquè és com et ve de gust expressar-te i després la voluntat mediambiental també hi és, hi ha una reivindicació de natura i una reivindicació de país, però tot per moure a la reflexió individual de cada lector.

-Heu guanyat un premi com a mínim a singular, atorgat en el marc d’una fira com la de Besalú. Com ho valorau?

-A mi em va fer molta gràcia, però a l’editor li va fer molta il·lusió, i més pensant que aquesta era una novel·la sobre la qual teníem molts dubtes. És un premi important també per a una editorial petita però que defensa els seus autors. No sé si això es repercutirà d’alguna manera en el llibre, però fa il·lusió.

-Heu dit alguna vegada que aquest és un llibre que sorgeix a la muntanya…

-Sí, l’he escrit a la muntanya, amb temps, quan vas sol i pots lligar caps. Allà és on hi ha el procés de reflexió i on es fa la feina de lligar la novel·la perquè tot vagi bé. Després l’has d’escriure a casa, però les notes, les reflexions i l’estructura és molt de muntanya.

-I precisament teniu un projecte que lliga la muntanya amb un homenot i una referència d’aquest país com és Verdaguer…

-És un projecte que jo crec que veurà la llum el 2015 més que no pas el 2014. És un treball de recerca que pretén reconstruir la travessia que va fer pel Pirineu en Verdaguer el 1882 amb l’objectiu de pujar l’Aneto. Hi ha qui diu que no hi va pujar i hi ha qui creu que sí. Jo m’inclino per aquesta segona opció. L’expedició s’emmarca en la preparació dels materials per al Canigó. De totes aquestes excursions i de les que va fer el 1883 hi ha dietaris, materials inèdits i després el propi Canigó, que va fer el 1886, i es tracta de reconstruir el pas de Verdaguer pels Pirineus. És interessant perquè hi ha butlletins del CEC, croquis, dibuixos i materials inèdits que és interessant que es coneguin.

Sebastià Bennasar



Categories:Entrevista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: