Hi ha moments en què un artista es reinventa i du el seu art al límit, tant que el projecte frega la bogeria, que és el revers de la genialitat. Evitar caure-hi és l’aprenentatge a pagar per fer-se gran. Encara que hom es digui Petit.

Joan Castells ha encarat el seu primer treball de llarga durada en català amb una generositat poc vista en uns temps en què les baixeses han arribat fins i tot al món de la poesia (molts direu que sempre hi havien estat en forma de capelletes, grupets i altres fórmules tendents a l’atomització de l’art enlloc de a la seva consolidació). I és que el músic ha posat el seu art a l’abast dels poetes Joan Duran, Maria Cabrera, Esteve Plantada, Mireia Calafell, Blanca Llum Vidal, Estel Solé, Laia Noguera, Pau Gener, Anna Gual, Pau Sif, Mercè Climent, Pau Vadell, Anna Cortils i Jaume Pons Alorda, autors dels textos que ha musicat.

En la seva estrena a Barcelona (el passat dia 17 de gener, a l’Espai Mallorca), Petit va oferir un concert íntim –pel format- per a una seixantena de persones. Va voler mostrar-se en el moment més proper a la creació primigènia d’aquest treball esgotador de quasi un any. Petit ha fet el mateix camí que Mishima, la banda que va canviar l’anglès pel català, però hi ha afegit el repte de la poesia.

I demostra que ell sol, amb la guitarra, és capaç de conquerir fins i tot l’ànima nòrdica de part del respectable que omplia l’Espai Mallorca: una vintena llarga d’estudiants Erasmus que estan fent unes setmanes d’immersió en la cultura catalana abans de ser dispersats de cap a les universitats on continuaran la seva formació al llarg de l’any. Petit té la mà trencada d’actuar en aquest format despullat i nu on es veu l’essència de la seva música: no debades va fer una gira ben intensa de concerts en terrats particulars amb algun dels treballs anteriors. Així les coses, després d’haver estrenat el disc amb tota la banda a Mallorca, a Barcelona s’ha mostrat en essència, com la poesia que acompanya el projecte de Llenya Prima.

Un projecte que no es pot entendre sense les imatges de Cris Romagosa que embolcallen el disc (dissabte l’artista va presentar la seva exposició Arrels), i sobretot sense la feina dels il·lustradors Marta Altés, Albert Pinya, Maria Herreros, Lara Costafreda, Pau Bonet, Mar Oliver, Maria Diamantes, Joana Santamans, Cristòfol Pons, Sara Peñalver, Marc Pallarès, Maria Alcaraz, Laura Castelló, Riki Blanco i Markel Urrutia, que han reinterpretat els poemes a través de les seves il·lustracions.

Petit va fer un concert intens en què també va repassar alguns temes anteriors de la seva trajectòria, una hora llarga de música que serviran per difondre encara molt més les paraules dels poetes. Una llenya prima que és la que serveix per encendre els grans focs.

Sebastià Bennasar