Jean Echenoz i la Gran Guerra

Barcelona

Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec. 

 

“La Gran Guerra, la Primera Guerra Mundial o la Guerra del 14 és com els francesos ens referim als fets que succeïren entre 1914 i 1918”. És l’explicació que l’escriptor Jean Echenoz (Orange, 1947) dóna al títol concís de ’14’, que publica Raig Verd en català (Anagrama en castellà).

Les llibreries i quioscs de França s’ompliren de novetats literàries que recordaven l’efemèride de la Gran Guerra ja l’estiu passat. Els grans diaris i revistes dedicaren molts articles al conflicte, tractat en moltes ocasions amb la suficient perspectiva com per pensar que les dues guerres mundials, en realitat, formen part d’un mateix cos unitari. A Bearn, ja comentàrem el llibre fa tres mesos en una ressenya que tornem a reproduir al final d’aquestes línies.

Echenoz descriu el periple d’uns joves plens d’ingenuïtat camí de Berlín. L’escriptor parlà fa uns dies de ’14’ a l’Institut Francès de Barcelona, primer al matí amb els periodistes i per la tarda amb els lectors. La timidesa d’Echenoz el converteix en un pèl antipàtic. Riu amb malícia quan un fotògraf ensopega davant seu i remuga quan el fan llegir en públic el capítol set de la novel·la en què recrea el vol d’un mosquit, un petit biplà biplaça. Les ficcions d’Echenoz són petits pots de bona confitura. El llibre no supera les cent planes d’un autor que sabem que reescriu moltes vegades els seus texts, fins que “no es pot afegir ni eliminar cap paraula”. Echenoz explicà que “de la documentació que he utilitzat, novel·les d’escriptors que han estat al front, pel·lícules, fotografies, documents, he utilitzat una part mínima perquè s’ha d’inventar ja que és una ficció”.

El proper repte literari d’Echenoz s’allunyarà de les recreacions històriques i s’instal·larà als nostres temps, on la comunicació tecnològica és tan ràpida i fugaç.

La gran Guerra del miniaturista Jean Echenoz

Les llibreries i quioscs francesos fa mesos que van plens de novetats, edicions especials, suplements literaris i reportatges sobre la Primera Guerra Mundial de l’any 1914. La novel·la curta i intensa ’14’ de Jean Echenoz (Orange, França, 1947) mereix en totes aquestes novetats sobre el centenari un capítol destacat. És complicat afegir punts de vista inèdits al que ja s’ha dit de la fonamental Gran Guerra. La crítica parla de l’elegància d’Echenoz. La distinció, aquí, s’obté en un procés tant difícil com explicar bé una història senzilla, treballar les dades en un exercici delicat que s’emparà al de l’artesà, al del miniaturista. Ressonen els ecos de Flaubert.

El llibre conta el canvi transcendental a les vides de cinc joves, de 20 a 30 anys, amb l’arribada de la guerra. Un dels protagonistes passeja de forma plàcida en bicicleta pel camp francès, l’estiu, dies abans que els canons ho silenciïn tot. Un cop de vent anunciarà la tragèdia que el lector coneix perfectament però que Anthime no sap, un nom que Echenoz recupera de la inscripció que observà en una tomba al cementiri de Picardia. La població s’il·lusiona amb la guerra, amb les mobilitzacions, amb la possibilitat de servir al país, de viure l’experiència forta de la guerra com una aventura curta i tornar fet un heroi o, si més no, amb la vivència enriquidora de la guerra. Tots sabem, excepte els protagonistes, que el final tràgic no serà una circumstància interessant. Echenoz s’encarrega de recordar-nos que la realitat serà diferent. La ingenuïtat dels inexperts soldats, acaramullats en tren camí de la guerra, aviat desapareixerà. La gran història transcorre a ’14’ a partir d’històries petites com els problemes de l’uniforme militar o la metàfora del ferotge futur de la realitat dels animals, grans i petits, en una guerra. El soroll de les bombes construeix una imatge de silenci ensordidor als 15 capítols del llibre.

Llegir Echenoz, guanyador del prestigiós Goncourt l’any 1999, és apropar-se a l’experiència quotidiana de la guerra, a la gran història escrita en minúscules. L’escriptor s’interessà per la Gran Guerra després de llegir el diari íntim d’un familiar, mobilitzat des del primer dia del conflicte fins al 1919, un any després del final de la guerra. Mestre de la realitat com a matèria per a la ficció és impossible no recordar, una vegada més, l’encisadora trilogia d’Echenoz dedicada a tres personatges reals, el músic Maurice Ravel, el corredor Émil Zatopek i l’inventor Nikola Tesla.

CARLES DOMÈNEC

14. Jean Echenoz. Raig Verd (Original a Les Éditions de Minuit, Anagrama en castellà). Col·lecció Llampec. Traducció d’Anna Casassas. 128 pàgines. 12.90 €.

 

 

 

 

 



Categories:Entrevista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: