MANUEL DE PEDROLO, LA NECESSÀRIA RECUPERACIÓ (UNIVERSITÀRIA) DE L’ESCRIPTOR MODERN
L’escriptor Manuel de Pedrolo és autor d’un corpus novel·lístic que abasta un total de 128 títols de tots els gèneres literaris. L’autor del Mecanoscrit del segon origen (la novel·la més venuda en català, publicada ara fa quaranta anys) va ser un dels escriptors més moderns de la nostra literatura, però la seva trajectòria editorial va patir nombrosos entrebancs. En el primer moment fou la censura la principal responsable de l’endarreriment del procés de publicació de les seves obres; però ja en plena transició s’hi va ajuntar un doble procés: d’una banda la necessitat de fer aparèixer les obres creades durant el franquisme ara que era permès, però també la d’una obra molesta que tenia dificultats per publicar-se en el moment de la seva creació. Pedrolo, en definitiva, continuava essent molest.
Corre la brama que hi ha una carta de Mercè Rodoreda adreçada a l’editor Joan Sales en què indica que Pedrolo és l’objectiu a abatre. La creació prolífica d’un experimentador amb els gèneres literaris, compromès amb l’esquerra i radicalment independentista va molestar primer als hereus del noucentisme, després a tots aquells que creien que la literatura catalana havia d’estar arrelada a la realitat (i en aquest procés d’ocultació varen patir altres escriptors de primer ordre de la nostra literatura com Joan Perucho o Pere Calders), i per acabar als mandarins que triomfaren amb el nou règim democràtic i els vint-i-tres anys de pujolisme. Pedrolo era ideològicament intransigent i no es cansà de denunciar com de malament s’havia fet la transició.
Però més enllà del posicionaments ideològics –en aquest sentit Pedrolo s’emmarca en la tradició dels escriptors implicats amb la seva realitat, un moviment molt francès-, l’escriptor nascut el 1918 era, sobretot, un escriptor modern. Va ser l’introductor de models americans i francesos a casa nostra a través de traduccions com per exemple les de Faulkner, i no va renunciar en utilitzar la ciència ficció com a al·legoria de la situació política que s’estava vivint a casa nostra. La seva obra és, en aquest sentit, molt moderna.
Sorprèn que un escriptor cabdal de les nostres lletres hagi estat poc tractat per la crítica especialitzada i el volum de la seva obra no es correspongui amb un volum igualment abundós d’estudis sobre aquesta, malgrat les magnífiques excepcions que honoren els investigadors que les han fetes. Pedrolo és un escriptor sistemàticament oblidat o fins i tot ocultat perquè la seva presència molesta encara avui pels seus plantejaments i també pel fet que rescatar-lo i posar-lo en el lloc que es mereix evidencia algunes de les males praxis d’aquest país envers el seu autor més llegit.
És molt possible que sigui aquest fet el que ens ha decidit a unir-nos a la revista Forma, creada per estudiants de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra, per impulsar una jornada universitària d’homenatge a Pedrolo en l’any que es compleixen 40 anys de la publicació del Mecanoscrit del Segon Origen, títol que el va introduir a totes les cases però que a la vegada, potser, ha fet mal a la resta de la seva producció, perquè ha contribuït a la seva ocultació. El Mecanoscrit és una obra molt més amable que no alguns altres títols com Acte de violència, M’enterro en els fonaments, Totes les bèsties de càrrega, els Anònims, Tocats pel foc o fins i tot les correspondències i els dietaris. La jornada se celebrarà els dies 15 i 16 de maig, però el call for papers –que permet presentar una multiplicitat de propostes als investigadors- acaba el seu termini el dia 1 d’abril.
Creiem, sincerament, que impulsar un homenatge a Pedrolo, investigar sobre la seva vida, la seva obra i l’època en la qual va escriure, és una de les majors contribucions que podem fer des de la revista Bearn, en una demostració que la unió d’esforços entre una revista cultural de divulgació i una revista científica vinculada a l’àmbit universitari pot ser un model de futur: una investigació d’alt nivell científic lligada amb una voluntat de difusió del coneixement, sempre vinculat a la cultura feta en la nostra llengua.
Creiem que tenir molts investigadors participant-hi és la millor manera de retre-li homenatge i de contribuir a fer millor aquest país.
Bearn 