De quan els catalans eren a les trinxeres

 David Martínez Fiol i Joan Esculies publiquen 12.000, la història dels catalans a la Gran Guerra

David Martínez Fiol i Joan Esculies. © Fotografia de Carles Domènec

Joan Esculies i David Martínez Fiol . © Fotografia de Carles Domènec

La presència de voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial és un tema a la vegada ocult i mitificat de la nostra història. Són pocs els estudiosos que li han dedicat l’atenció, però en canvi han estat protagonistes de fins i tot d’una novel·la de Jean Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts. Ara Joan Esculies i David Martínez Fiol han ajuntat esforços per oferir-nos 12.000, el llibre que ha publicat Ara Llibres i que se centra en aquests voluntaris. És un llibre que neix en paral·lel al documental de televisió L’estelada de Verdun, tot i que són dos treballs absolutament independents.

Tant Esculies com Martínez Fiol asseguren que “el nostre llibre és divulgatiu, però complementa les investigacions individuals que havíem fet cadascú de nosaltres amb material nou i amb aspectes que no tractàvem abans i en aquest sentit cal destacar que les cartes dels voluntaris permeten mostrar una història social d’aquest grup humà i de la vida al front. Però també volíem demostrar que del prop de milenar de voluntaris catalans són pocs els que realment estan molt polititzats a favor de la causa catalana”.

Així doncs, d’on provenien aquests voluntaris? Els dos historiadors en tenen 950 de comptabilitzats que són els que varen ocupar el registre del doctor Solé i Pla “perquè els arxius de la legió estrangera no es poden consultar encara i allò que té ell és el que el catalanisme pot comptabilitzar entre les cartes i les fitxes que va fer, fins al final no es diran que són 12.000 i només per intentar negociar després dels acords de pau una nova realitat per a Catalunya”.  D’aquests 950 poc més d’una trentena són voluntaris mobilitzats pel seu catalanisme, i després n’hi ha molts que ja eren a França i que en bona part havien fugit de Barcelona per evitar les represàlies de la Setmana Tràgica. Molts vivien a França, però encara no s’hi havia naturalitzat”.

Joan Esculies. © Fotografia de Carles Domènec

Joan Esculies. © Fotografia de Carles Domènec

El que sí que va fer el doctor Solé i Pla va ser fundar el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans juntament amb Alfons Maseras i Lluís Massot i Balaguer, recaptant diners per als voluntaris catalans i visitant les trinxeres i fer una intensa campanya en premsa sobretot a La Nació, a més a més de ser proper al grup de la revista Iberia, de signe aliadòfil.

Martínez Fiol i Esculies han treballat de valent i han llegit totes les cartes dels voluntaris que es conserven, i per tant han pogut fer un retrat precís i exacte del seu pas per les trinxeres, on molts foren ferits o morts. La seva passió pel tema ve d’antic: quan Martínez Fiol feia la carrera el professor Josep Fontana els va encarregar un treball d’investigació i va començar a obtenir les primeres pistes sobre el tema fins que finalment el professor Enric Ucelay-da Cal el va guiar en aquesta recerca; Joan Esculies era el 2006 i el 2007 a Londres i investigant als arxius va trobar un tema que donava per a un reportatge o, potser, per a una novel·la, però que va acabar sent la biografia sobre Solé i Pla.

David Martínez Fiol. © Fotografia de Carles Domènec

David Martínez Fiol. © Fotografia de Carles Domènec

Ambdós afirmen que, pel que fa a la mobilització política dels voluntaris, el personatge més interessant és Daniel Domingo, que tendrà un interessant recorregut polític al llarg del temps i que és cert que “alguns voluntaris tenien cosides la bandera quatribarrada, però eren molt pocs els que estaven mobilitzats políticament malgrat que acabaven les cartes amb el Visca Catalunya, Visca França, Visca la Llibertat”.

Així doncs, no foren 12.000 ni estaven extremadament mobilitzats a favor de la causa catalana, però els voluntaris catalans deixaren la pell i l’ànima a les trinxeres de la primera guerra mundial i compliren amb honor la seva tasca en combat. I això sí que ho explica aquest llibre.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Reportatges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: