“Vaig créixer al mateix escenari on els sapadors borbònics cavaven les trinxeres”

 

El setge de Cardona de l’any 1711 és l’escenari de ‘Bandera negra’, la novel·la de Jordi Santasusagna (Cardona, 1971) que publica Editorial Gregal. La Guerra de Successió i la resistència a l’interior, lluny de Barcelona, configuren una extraordinària història d’amor i sofriment.

– Cardona es buidà pel setge, quin ha estat el procés de documentació de la novel·la i, tenint en compte que és una ficció, quina fidelitat guardes als fets reals?

– El procés de documentació ve de molts anys enrere, quan vaig fer el guió per la recreació teatral del 18 de setembre a Cardona, però a partir del 2011 ho vaig intensificar per altres projectes, entre ells la novel·la. Pel que fa a la fidelitat als fets reals, és gairebé total. És a dir, si algú coneix la història del Setge de Cardona no hi trobarà a faltar pràcticament res del que està documentat que va passar. La meva feina ha estat construir altres arguments de ficció entremig dels reals, que hi quadrin i, en alguns casos, que ofereixin una explicació del que va passar en realitat. Coses que segurament no van passar, però que podien haver passat. Hi han personatges reals, i el que està documentat sobre ells, passa també a la novel·la, el seu principi i, sobretot, el seu final.

– Per què creus que no s’ha escrit gaire ficció sobre la Guerra de Successió, en especial lluny de Barcelona?

– 
No ho sé. És un tema i una època que dóna per molt, i  m’estranya que no s’aprofiti més el moment. Durant aquella guerra hi van haver fets heroics, èpics o remarcables en molts punts del principat i, de la mateixa manera que s’han editat un munt de llibres de divulgació històrica, s’haurien pogut crear algunes novel·les basant-s’hi. El “centralisme” de Barcelona també hi deu tenir molt a veure i per això la poca ficció que s’ha fet (a part de Bandera negra) té com a eix central el setge a la ciutat.

– La violència quotidiana apareix integrada al relat. Per què has incidit en el sofriment de la gent del poble?

– Doncs perquè és qui acaba patint les conseqüències de la guerra. El setge de Cardona (i tots els que hi van haver) és una violenta topada entre una campanya militar i la quotidianitat de la gent. Els exèrcits passen. Uns perden i es retiren i els altres guanyen i avancen, però els habitants de la vila han de tornar a casa seva i  començar de zero perquè no hi troben res. 

 

– Has escrit obres de teatre. Com influeix aquest fet en el moment de crear els personatges?

– En la meva primera novel·la, “L’infern d’alabastre”, el corrector em va dir que es notava que venia del teatre perquè els diàlegs estaven molt ben construïts. Això ho he intentat mantenir, però en els personatges m’hi he hagut d’esforçar molt més perquè en un guió teatral no cal descriure’ls, al menys físicament, perquè l’espectador ja se’ls troba. Pel que fa al tarannà de cadascun d’ells, hi vaig haver de donar moltes voltes per fer-los creïbles, cosa que reconec que en teatre tampoc havia fet fins fa poc.

– Vas escriure, l’any 2004, el guió d’una representació històrica teatral al castell de Cardona i, després, al voltant del mateix tema, vas participar en un documental de TV3. Com vas fer el pas d’aquesta experiència a l’escriptura d’una novel·la?

– Va ser un procés, una necessitat que va anar creixent a mida que anava rebent informació del que va passar. La decisió final de posar-m’hi la vaig prendre durant el rodatge del documental, però feia temps que al meu “full d’idees” hi havia un apunt que hi deia “novel·la del Setge de Cardona”. Al decidir posar-m’hi vaig començar a cercar fils argumentals que lliguessin amb la història real i amb la trama principal,  i que al mateix temps es creuessin en diferents moments del relat. He de reconèixer que el procés de creació de relats de ficció en un marc històric real m’ha captivat. M’ho he passat “pipa”!


– La bandera negra és un símbol de la resistència èpica, a ultrança, del castell. A més del sentit explícit, literal, quin significat té a nivell metafòric i sobretot quina vigència podem deduir-ne?

– A nivell metafòric, a la novel·la, sens dubte es refereix a la resistència personal dels protagonistes. Tots ells  han de resistir per continuar amb la seva vida quant el setge s’acabi, sigui qui en sigui el guanyador. És una història de resistència de principi a fi.  

 

– Imagino que la visió de l’imponent castell de Cardona des de nen conforma una determinada visió del món. Quina rellevància té a la novel·la que el seu autor sigui cardoní?

– 
Jo vaig néixer als peus del castell, més o menys on situo la casa i fusteria dels Llobet, i la seva falda va ser l’espai habitual de trobada amb els meus primers amics. A sota els baluards jugàvem a “guerres”, i ens defensàvem i atacàvem a pedrades. Dit d’una altra manera, jo vaig créixer al mateix escenari on els sapadors borbònics cavaven les trinxeres per acostar-se a les primeres muralles. Tot i que quan era petit no sabia res del setge ni de la guerra de successió, ara, escrivint la novel·la i relatant les anades i vingudes del Roc, per exemple, en més d’una ocasió he fet servir aquells records d’infantesa per transmetre l’essència de moure’s al peu de la fortalesa inexpugnable.

– Quin ha estat el procés d’elaboració dels personatges de les dues famílies que protagonitzen la història i, en concret, al voltant d’Isabel?

– La Isabel va ser la protagonista que vaig tenir clara des d’un primer moment. Volia que fos civil, i que fos dona. Era una manera de trencar amb l’estereotip d’heroi militar estàndard, el clàssic protagonista amb les típiques peripècies. Això havia de ser diferent, amb una història civil dins de la militar. Al seu voltant, doncs, hi vaig construir la resta de personatges. Primer la seva família, els Fàbrega taverners, després els veïns Llobet i finalment el Roc, l’únic soldat inventat. A part d’aquests, la resta de personatges amb certa rellevància són reals i van intervenir d’una manera o altra en la història del Setge de Cardona.

CARLES DOMÈNEC