Blai Bonet i el dia de Sant Jordi

Pau Vadell retratat a Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec.

Pau Vadell retratat a Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec.

El dia de Sant Jordi la indústria editorial viu una de les seves festes grosses: és el dia de màxima facturació de l’any i que vagi bé és quelcom que li interessa a tothom, des dels autors als llibreters passant per les agents literàries, editors i periodistes. És el dia en què s’entra en el clàssic debat entre escriptors mediàtics (que solen ser els més venuts en un país en què els hàbits de compra i de venda de llibres són molt millorables) i els escriptors literaris. En un moment complicat per al país on sembla que no s’hi hauria de valdre tot a l’hora de fer bullir l’olla, els escriptors que acaben de morir també s’emporten el gat a l’aigua i els seus llibres són dels més buscats, com passarà segurament amb Gabriel García Márquez. També ens haurem de preguntar quants llibres escrits originalment en català es vendran aquest dia, perquè és clar, les xifres de la independència de vegades van renyides amb els hàbits que haurien de ser normals.

Però aquest Sant Jordi pot ser especial perquè hi ha llibres extraordinaris que han començat el seu recorregut i que poden tenir una llarga vida abans, durant, i sobretot després d’aquesta festa del llibre. I entre aquests destaca la recuperació dels dietaris de Blai Bonet, Els ulls/La mirada, que ha publicat l’editorial El Gall i que compta amb un magnífic pròleg de Margalida Pons, però sobretot amb la feinada que ha fet el curador de l’edició, Pau Vadell.

Els dietaris de Blai Bonet es varen publicar a mitjans dels anys setanta i demanen una lectura atenta i participativa per part del lector (una exigència que s’hauria de demanar, potser, a tota la bona literatura) i en ells s’hi aboca tot l’univers filosòfic i referencial –a més a més de les anècdotes, de textos esparsos, i de reflexions de tota mena- del poeta de Santanyí, un dels pocs homes que va aconseguir reconeixement en vida dels seus companys de generació, dels de generacions anteriors i dels de generacions posteriors sobre les quals va exercir un evident mestratge.

En aquests volums en prosa destaca que en contra del que és habitual en aquesta mena de textos les entrades no estan marcades per anotacions cronològiques, potser perquè és una manera d’anticipar el caràcter universal i atemporal que tenen aquests texts. Blai Bonet aconsegueix amb el seu dietari allò que tan complicat és per a un escriptor: ser un escriptor universal des de l’experiència pròpia. En aquest sentit, els seus dietaris són una petita joia que obren només un interrogant: quan tindrem la sort de poder llegir els altres volums?

Potser aquest no és el llibre que la gent buscarà massivament per Sant Jordi, però sí que és cert que tot bon lector hauria de llegir aquest Els ulls/La mirada. Que les vendes fossin extraordinàries en aquest Sant Jordi no només seria un acte de normalitat, sinó també un motiu d’esperança en la humanitat d’aquest país.

Sebastià Bennasar



Categories:Crònica

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: