Albert Camus i les Balears

Francesc Rotger a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

Francesc Rotger a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

 

“L’obra de Camus agafa més sentit ara que quan era viu”

Francesc Rotger ha coordinat el llibre “Albert Camus i les Balears”

Francesc Rotger és un apassionat dels llibres. Aquest veterà periodista cultural especialitzat en teatre i literatura ha anat reconvertint les seves passes de cap a l’ensenyament universitari de la història –sense abandonar el periodisme- i fruit de les seves passions ha coordinat el llibre Albert Camus i les Balears on es repassa la mediterraneïtat del premi Nobel d’orígens menorquins per part de vuit investigadors. El volum l’ha publicat Documenta Balear i l’Institut Menorquí d’Estudis amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

 

-Hi ha hagut una mitificació dels orígens illencs de Camus feta des de les Balears o realment són importants i significatius?

-Es tracta d’uns vincles molt significatius i l’ascendència menorquina per part de mare en cap cas no és anecdòtica. Josefina Salord ens explica en el seu capítol que Camus perd el pare quan només té un any i per tant la presència de la mare és molt forta i ella i el seu oncle parlen maonès. L’entorn familiar, doncs, és de clara ascendència menorquina. I el primer viatge que fa Camus quan surt d’Algèria és a Mallorca i a Eivissa, és un viatge curt però del qual ens en queden testimonis literaris en algun dels seus textos del llibre L’envers et l’endroit on parla del Claustre de Sant Francesc de Palma, del port d’Eivissa i de la nit a un cabaret de Palma. En un capítol del nostre llibre Helène Rufat parla sobretot de la consciència de la civilització mediterrània.

-Un concepte i una influència que ha estat important en la literatura catalana…

-Sí perquè per diferents aspectes és molt més influent que no pas Sartre en escriptors com Baltasar Porcel, Blai Bonet, Joan Vinyoli o Joan Fuster, que en va ser un dels traductors. Estam parlant de pesos pesants de la literatura en català, tot i que hauríem de mirar cas per cas quin dels dos escriptors francesos va ser més influent en el conjunt total de la literatura catalana. Sigui com sigui és una de les línies d’investigació més interessants, oberta per Carles Cabrera que destaca la influència no només com a pensador sinó també com a escriptor.

 

-Aquest llibre neix d’una forta voluntat de la societat civil per homenatjar Camus en el seu centenari…

-També hi ha hagut suport de les institucions com la Universitat de les Illes Balears, sense la qual no s’hauria pogut fer el curs d’estiu que li vam dedicar. Hi ha hagut grans èxits com el cicle de cinema i per exemple l’Ajuntament de Palma ha estat sensible a la petició de més de 110 intel·lectuals i gent de la cultura de les Balears que van signar un manifest perquè li dediquessin algun espai ciutadà i gràcies a això ara hi ha un parc Camus a Palma.

Francesc Rotger a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

Francesc Rotger a Barcelona © Fotografia de Carles Domènec

-Una reivindicació curiosa…

-Però plena de sentit. Jo crec que l’obra de Camus té més sentit i agafa una nova dimensió ara que quan era viu. Aporta una ètica indomable, i uns valors com la llibertat i la justícia, a més a més d’un sentit de crítica permanent que ara és més necessària que mai.

-Heu parlat del concepte de Mediterrània…

-Sí, la Mediterrània forma part de l’obra de Camus i per a res forma part de l’obra de Sartre. Camus a París és un parvenu, no formava part de les elits parisines de tota la vida i no obeïa les ordres dogmàtiques del pensament dirigit. Amb el temps hem vist com qui tenia la raó és Camus.

-I en canvi des de la Mediterrània hi ha un fort desconeixement d’aquests posicionaments…

-És cert, a Camus se’l veu com un autor francès i això és indiscutible, és un autor culturalment francès i de llengua francesa, però quan li donen el Nobel es reivindica com a algerià i assegura que sense el seu país perdut ja no serà res, i tria Lormarin, a la Provença per viure, on reivindica d’alguna manera els orígens ancestrals de la zona. Camus no era un nacionalista francès i això ho demostra amb les accions, amb les actituds, per exemple amb la traducció del Cant espiritual de Joan Maragall amb l’ajuda d’exiliats republicans.

-I des de França hi ha consciència d’aquesta Mediterraneïtat de Camus?

-A mi em fa la sensació que a França es perden moltes coses de la seva pròpia cultura i per descomptat de totes les literatures que no són parisenques. Camus és molt més Mediterrani que francès.

 

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes:

1 reply

  1. El volum l’ha publicat Documenta Balear i l’Institut Menorquí d’Estudis, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: