Entre Ibèria i els Paisos Catalans, Suroeste i Mirmanda

En les darreres setmanes dues revistes diferents, originals i molt interessants han presentat els seus darrers números a la ciutat de Barcelona. Les dues han escollit llibreries de nova fornada (la Calders i La Memòria) potser com a símbol de la pluralitat a la que aspiren tant una com altra. La primera és Suroeste, dirigida per Antonio Sáez, la segona és Mirmanda, que dirigeix Oscar Jané. Però què són i per què paga la pena parlar-ne?

Suroeste és una revista bàsicament literària amb vocació iberista. S’edita des d’Extremadura i es publiquen textos en totes les llengües de la Península Ibèrica sense traduccions (excepte en el cas del basc) partint del concepte i de la idea que “amb un mínim esforç i un diccionari tot és perfectament comprensible”, segons el seu director. De moment hi podem trobar alguns dels més interessants escriptors portuguesos contemporanis convivint amb escriptors nostrats com per exemple en Joan Todó i de la resta del territori espanyol.

Desembocadura del riu Duero (Porto). © Fotografia de Carles Domènec

La revista pren el nom de l’homònima que va crear el pintor i poeta Almada Negreiros (per als lusitanistes cal recordar que és on Fernando Pessoa va publicar el 1935 el seu article “Nos, os de Orpheu”) i s’insereix en una tradició que va tenir alguns precedents com la revista Ibèria feta a Barcelona, o d’altres més immediats com Espacio/Espaço que dirigia Ángel Campos Pámpano. La revista té tres números i el setembre apareixerà el quart amb nous textos inèdits en totes les llengües de la península, aproximadament uns 40 per volum.

Mallorca. © Fotografia de Carles Domènec

Per la seva banda, Mirmanda està presentant aquests dies el seu número 8 dedicat de forma monogràfica als Països Catalans, en un moment en què cal molta reflexió sobre el concepte i la seva territorialitat, “però us prometem que no ha estat un número oportunista, sinó que fa molt de temps que ho teníem pensat”, assegurà Jané a la presentació barcelonina, que va comptar amb una mostra de cant improvisat ja que un dels articles de la publicació versa sobre la glosa. Precisament el cant improvisat és un element aglutinador de la cultura de la totalitat del territori.

València. © Fotografia de Carles Domènec

Mirmanda també és un projecte singular perquè es tracta d’una revista de cultura entesa en sentit ampli que basa en el monogràfic temàtic els seus continguts. Va néixer a la Catalunya Nord, però ben aviat va demostrar la seva voluntat de ser territorialment de tot el país i ho demostra en el seu darrer número, on les aproximacions al concepte de Països Catalans es fa de forma global i pluridisciplinar. Potser perquè com va explicar Carla González a la presentació “els Països Catalans no s’han de construir ni fer, sinó simplement viure i explicar”.

Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec

Mirmanda dedica un dels seus articles a l’editor Vicent Olmos, impulsor de la revista Afers i de l’editorial del mateix nom, que es mereixia notablement aquesta aproximació i aquest reconeixement a la feina feta. D’alguna manera hi ha una connexió entre revistes, el Nord, el Sud, Ibèria, que aporten tres coses fonamentals: rigor, pluralitat i innovació en els conceptes mentals. Benvingudes siguin.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Reportatges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: