A la trentena, l’ambició i la frustració conreen un camp comú, el de la consciència de les limitacions, una mena de segona entrada en l’edat adulta. Així sembla exposar-ho Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) a ‘Si t’hi atreveixes’ (Empúries), una novel·la de formació vital en el transcurs d’una trama detectivesca. “M’agradaria que l’argument no es pogués resumir en poques paraules, la intriga criminal és central a la història però no és una novel·la de gènere ni compleix els patrons d’una novel·la negra”, ens avisa l’autor.

La trama ens descriu el retrobament de dos amics, en un poble català de costa, lluny de l’entorn barceloní i universitari que els uní al passat recent. La mort d’un professor, al poble d’on fugí anys enrere acusat de pederàstia, per uns rumors creixents com una bola de neu, vertebra un argument que avança cap al descobriment de l’autor del crim però on hi destaquen reflexions sobre periodisme, literatura, cinema, sèries de culte britàniques i nord-americanes, l’ambició, la dificultat de triar a la vida i el consum d’estimulants. “És la meva manera d’expressar unes ambicions i inquietuds”, explicà Pons. La versió primera del text comptava amb unes 500 planes que, finalment, es comprimiren en gairebé 300. “Volia mostrar les incerteses d’una generació que, als darrers anys, s’ha hagut de ficar al món laboral; un dels personatges diu que té esperances però no expectatives”, afirmà l’escriptor, qui contà que “les tècniques audiovisuals i literàries són en realitat les mateixes però jo hi fic a la novel·la coses de projectes audiovisuals frustrats”. D’aquesta agilitat, Pons apunta el seu referent literari de la narrativa nord-americana on “els personatges es descriuen per les accions”.

El llibre recull moltes reflexions que s’esmenten de passada però que, tal vegada, justifiquen l’origen del llibre. “Un escriptor ha de ser completament despietat, hi declarava l’autor de ‘Mentre agonitzo’ (William Faulkner). I afegia: ha de ser capaç de tot per dur a terme el seu propòsit, per assolir les seves ambicions…Un escriptor tan sols té responsabilitats envers el seu propi art…Si un escriptor ha de malmetre la vida d’un amic, ho farà sense dubtar ni un segon”, recrea a la història Pons, autor de les novel·les ‘La felicitat dels dies tristos’ (2010) i ‘Els dimonis són aquí’ (2011), reculls de poemes, un llibre fruit d’una llarga i intensa conversa de sis dies amb Joan Francesc Mira i és un cronista regular en diversos mitjans periodístics com el diari ARA i la revista AVENÇ.

TEXT I RETRATS DE CARLES DOMÈNEC.