Alteracions i riscos

La prosa en llengua catalana està passant per un moment de moltíssima qualitat gràcies a les propostes que arriben d’autors prou joves que aporten una renovació important dels paràmetres narratius, i gràcies també a editorials igualment joves que els han obert les portes. Fruit de la unió de l’Adrià Pujol (sí, un altre antropòleg que fa ficció) i de l’editorial Males Herbes, són aquestes Alteracions, una novel·la breu i set relats que conformen un llibre molt i molt interessant on L’esborrany és la peça central que articula el conjunt.

Pujol és un bon escriptor. Ja sé que no ens hauria de sorprendre, però vivim en un país que hauria de començar a pensar que no tot el que està entre dues tapes és bona literatura. La de Pujol sí que n’és. I ens aporta una alenada d’aire fresc. En primer lloc pel gènere, que ha estat poc tractat a casa nostra. No entenc la mania que tenen els editors contra la novel·la breu. Deu ser per això que molts odien en Patrick Modiano, un dels millors escriptors contemporanis que ha fet de l’art de la nouvelle una meravella. Potser són els mateixos editors que diuen que els llibres de contes no es vénen i obliden que Quim Monzó i Sergi Pàmies encapçalen els rànquings quan tenen novetats. En segon lloc per la valentia en el tractament del gènere, perquè aquí això de l’humor encara no ha estat ben entès.

A mi L’esborrany m’ha semblat una novel·la breu molt intel·ligent i divertida, que a més a més està molt ben acompanyada. Perquè ens entenguem, la novel·la breu de Pujol és un bon arròs de llamàntol, però l’ha acompanyat d’un grapat de gambots de Palamós frescos, sucosos, que deixen el paladar impregnat de gran literatura.

Sense desvetllar res del llibre, cal destacar que L’esborrany és una anàlisi cruel, lúcida i sarcàstica del nostre sistema literari actual. Que cadascú posi el nom que cregui més oportú a en Jordi Capelleta, el protagonista del llibre, i obtindrà el seu particular retrat d’aquesta vall de llàgrimes. Pujol crea una obra absolutament divertida, que frega l’esperpent i que després de la lectura deixa el regust del desencís. Una peça molt lúcida i molt recomanable. Però és que l’autor mostra ja les seves cartes amb un torcebraços amb Borges i el seu Pierre Menard, en el conte que obre el llibre, Aprofitats i curiosos, i ho continua fent amb les altres petites joies que conformen el volum i que fan que Pujol sigui un d’aquests escriptors a tenir en compte. Pel risc formal i per l’intel·lectual.

SEBASTIÀ BENNASAR

portadaweb_alteracions_petit

Alteracions

Adrià Pujol

Males Herbes

Octubre, 2013.

Barcelona

127 pàgines



Categories:Llibres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: